dimarts, 10 de setembre del 2013

Roda el món i torna al Born...


A l’entorn del 1716 Felip V va obligar els habitants del barri barceloní de La Ribera a enderrocar els seus propis habitatges per construir en el terreny que ocupava el barri la Ciutadella de Barcelona, una fortificació militar que s’havia de destinar a controlar i sotmetre la ciutat de Barcelona. El fet que cada persona fos obligada a enderrocar-se casa seva il·lustra clarament el marcat caràcter cruel i autoritari que ha caracteritzat la monarquia borbònica. Sota l’enorme esplanada de la Ciutadella militar es van ocultar les runes d’una bona part de l’entramat urbà de la ciutat. El Born era la plaça de tota la ciutat: mercat, per una banda, escenari de celebracions de caire divers, religiós, popular i nobiliari, per altra. La plaça del Born era una mena de plaça major barcelonina.

Les cases enderrocades representaven gairebé una cinquena part del total dels habitatges de la ciutat (el 17,42 %) molt activa econòmicament, ja que per allà passava el rec Comtal i es situaven, subsidiàriament, bona part de les instal·lacions industrials, l’àrea de mercat, i també un bon sector de la zona servidora del port, molts molins, les adoberies, els blanquers, l’àrea d’adrogueries...

Durant el segle XVIII i bona part del segle XIX la Ciutadella de Barcelona es va convertir en l’eina i el símbol del poder militar de l’estat borbònic que recordava contínuament el caràcter absolutista de la monarquia i empresonava la ciutat des del Besós mentre que el castell de Montjuïc la dominava des de la banda del Llobregat.   


Després de l’enderroc de la Ciutadella (entre les revoltes de 1854 i 1868) i un cop alliberats els terrenys que ocupava, s’hi va construir el Mercat del Born. Es tractava d’un intent per centralitzar el comerç de comestibles, suprimint la venda ambulant i ampliant la capacitat de la plaça del Born.


Es va construir en un curt espai de temps. Projectat el 1873 per Josep Fontserè i Mestres com a Mercat Central de Barcelona, l’any següent s’endegaren les obres, adjudicades a la “Maquinista Terrestre y Marítima” per l’Ajuntament de Barcelona, fent-se càrrec de l’estructura l’enginyer Josep Maria Cornet i Mas. L’edifici és un dels exemples més importants de les experiències dutes a terme al nostre país sobre els models europeus de l’arquitectura del ferro, inspirat en Les Halles de París, representava una aliança entre la técnica de base científica i els serveis a la utilitat col·lectiva. El mercat va estar en funcionament fins l’any 1971, amb l’obertura de Mercabarna.  



Arran de les obres de remodelació de l’antic mercat del Born per tal de construir la Biblioteca Provincial de Barcelona l’any 2002 s’ha descobert el tresor arqueològic conservat sota l’estructura de ferro del mercat, gràcies al fet que la seva construcció en ferro del mercat del Born no va malmetre el subsòl i va impedir fer-hi altres construccions. 


La magnitud i l’estat de conservació de les restes, van aconsellar conservar-les per la seva visita com un espai d’interpretació del 1714, que s’inagurarà l'11 de setembre. La inauguració de l’espai del Born és una bona notícia, ja que des del present teníem una responsabilitat amb les restes del nostre passat i hem de vetllar perquè es conservin de la millor manera. Però com sempre l’administració central de l’Estat, gens satisfeta amb la conservació d’unes restes que recorden quins són els fonaments de l’actual estat espanyol, s’ha venjat negant a la província de Barcelona la Biblioteca Provincial que per llei hauria d’haver construït. L’excusa va ser la discussió eterna sobre la conservació de les restes, el dilatat debat sobre la reubicació alternativa i la manca d’inversió actual en la que tots hi col·laboren. Les mateixes maneres centralistes que s’inicien el 1714, per això és tan important la Història, ens recorda el perquè de l’avui. 


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada