El final de la Batalla de l'Ebre

El 16 de novembre de 1938 es va tancar, en favor del bàndol feixista, la batalla de l'Ebre, un fet bèl·lic decisiu en el futur desenllaç de la guerra de 1936-1939. L'escenari de la sagnant batalla, que es va allargar durant cent quinze dies, van ésser les terres del Matarranya, la Ribera d'Ebre, el Baix Ebre i la Terra Alta.

A partir d’aquest moment la República va perdre qualsevol possibilitat de guanyar la Guerra Civil o allargar-la com a mínim fins a l’esclat de la imminent Segona Guerra Mundial.

Seat 1400

Les primeres unitats del 1400 van sortir de la factoria de la Zona Franca el 13 de novembre de 1953, fa seixanta anys.  Aquest model, construït a partir d'una base Fiat, ja havia estat presentat per la firma italiana  al Saló de l'Automòbil de Ginebra de 1950. El seu disseny exterior s'inspirava en les carrosseries autoportants nordamericanes i destacava pel seu espaiós interior. El motor era de quatre cilindres en línia amb una potència de 44 CV i 1.395 cc, que li permetien assolir velocitats de 120 km/h. El canvi era de quatre velocitats més la marxa enrera i la primera no sincronitzada.

Aquest automòbil, que fou el primer que la marca espanyola Seat va fabricar sota la llicència italiana Fiat, va evolucionar durant els anys cinquanta cap als models 1400-A (1954) i 1400-B (1956) que incorporaven bàsicament més cromats a la carrosseria. L'últim model fou el 1400-C que ja no tenia res a veure amb l'original, la carrosseria era totalment nova, de formes rectilínies i va ser l'embrió del que després seria el Seat 1500

La fi de la Primera Guerra Mundial

Arran de l'entrada dels Estats Units a la Gran Guerra, l'any 1918, la contesa va canviar ràpidament de signe. Els aliats van emprendre una ofensiva sobre les línies alemanyes establertes a Amiens (del 8 a l’11 d’agost); els alemanys es van rendir tres mesos després. Les forces britàniques i franceses van guanyar la segona batalla del Somme i la cinquena batalla d’Arres durant la darrera setmana d’agost i els primers dies de setembre, i van fer retrocedir els alemanys fins a la Línia Hindenburg. La resta de les tropes alemanyes va ser reduïda pels nord-americans a la batalla de Saint-Mihiel (12 i 13 de setembre). Els britànics van avançar cap a Cambrai a l’octubre i principis de novembre, i els nord-americans van travessar la regió d’Argonne. L’últim atac va aconseguir trencar les línies alemanyes situades entre Metz i Sedan. Com a resultat d’aquestes ofensives, Ludendorff va demanar al govern alemany que sol·licités un armistici a l’enemic. El govern alemany va iniciar les converses amb els aliats a l’octubre, però aquestes van fracassar quan el president Wilson va insistir a negociar únicament amb règims democràtics. Mentrestant, els britànics feien grans progressos al nord de França i al llarg de la costa belga, i les tropes franceses i nord-americanes van arribar a Sedan el 10 de novembre. La Línia Hindenburg havia estat completament anihilada al començament d’aquest mes, i els alemanys es retiraven amb rapidesa de tot el front occidental. 

La derrota de l’exèrcit alemany va tenir repercussions a l’interior del país que van afectar de forma molt negativa el govern establert La flota alemanya es va amotinar, el rei de Baviera va ser destronat per un alçament i l’emperador Guillem II de Prússia va abdicar al novembre i va fugir als Països Baixos. El dia 9 d’aquest mateix mes es va proclamar la República de Weimar a Alemanya, el govern de la qual va enviar una comissió per a negociar amb els aliats. A les cinc del matí de l’11 de novembre va tenir lloc al bosc de Compiègne la signatura de l’armistici entre Alemanya i els aliats; aquest document estava basat en les condicions establertes pels vencedors; aquest mateix matí van cessar les hostilitats al front occidental.

Un total de 22 estats en combat, de 65,8 milions de soldats en lluita, el canvi tecnològic en l'art de la guerra i la figura de la trinxera van obrir una escletxa històrica per marcar un abans i un després. Fronts a l'Atlàntic, als Balcans, Caucàs, a Mesopotàmia, Palestina, Àfrica o l'Extrem Orient van deixar una Europa dessolada i un món copsat que no va acabar de fer net fins la Segona Guerra Mundial.

 

El balanç va ser esfereïdor: gairebé 10 milions de morts, vuit milions de desapareguts, 21 milions de soldats ferits i el final de quatre grans imperis: l'otomà, el rus, l'austrohongarès i l'alemany. Un final que va obligar el cap de la delegació alemanya, Mathias Erzberger, a signar un armistici que es va acabar de perfilar amb totes les conseqüències amb el Tractat de París que els alemanys mai no van perdonar. El ressentiment alemany va ser el camp abonat per al cultiu de la llavor de l'odi nazi i l'origen de la  Segona Guerra Mundial.

La nit dels vidres trencats, el preludi de l'Holocaust

Amb l’arribada dels nazis al poder l’antisemitisme esdevingué ideologia oficial de tot un Estat. Abans l’antisemitisme existia com un drama que amb arrels molt antigues en la cultura europea. Ja l’any 1215 el concili de Laterà va prohibir als jueus l’accés a determinades professions i els va obligar a vestir d’una manera diferent. Van ser expulsats de molts països com França (1182, 1326, 1321/22 i 1394), Anglaterra (1290), Castella i Aragó (1492) o Portugal (1496). Era habitual anomenar-los «poble deïcida» i durant molts segles els nens d’arreu d’Europa sortien al carrer amb carraques per Setmana Santa per ‘matar jueus’.

El Reischtag va donar plens poders a Hitler el 23 de març de 1933 i pocs dies més tard (el 7 d’abril) una de les primeres coses que feu el seu govern fou cessar fulminantment tots els funcionaris jueus de l’administració pública i convidar els jueus a marxar d’Alemanya. Dos anys més tard, les lleis de Nuremberg (setembre de 1935) treien la nacionalitat alemanya a tots els jueus, es dissolien per llei tots els matrimonis entre jueus i alemanys i es prohibia tota relació sexual entre jueus i alemanys. El «decret Globke» obliga que tots els jueus portin obligatòriament els noms d’Israel i Sara.

Tota aquesta dinàmica antisemita que comença a funcionar des del primer dia que Hitler és nomenat canceller, culmina la nit del 9 al 10 de novembre de 1938 amb el fatídic episodi conegut com “La nit dels vidres trencats”, el primer atac sistemàtic contra els jueus. Després del pacte de Munic Hitler es veia lliure de fer el que volgues sense por a la reacció internacional que ja li havia demostrat que no faria res en contra dels seus atacs. El terrible progrom va assolit tot el país i va desfermar l’odi reprimit dels activistes del partit nazi i de les SA. El pretext de l'atac va ser la mort del diplomàtic alemany Ernst von Rath, a París, a mans d'un estudiant jueu polonès que volia venjar l'expulsió de la seva família jueva d'Alemanya. “La nit dels vidres trencats” va saldar-se amb 200 sinagogues van ser saquejades, milers de comerços jueus van ser destruïts i la deportació de 30.000 homes jueus a Dachau i altres camps de refugiats, a la vegada que les dones van ser empresonades. A partir d’aquella nit es va centralitzar el control de la qüestió jueva que va passar a mans de les temibles SS. Tot això entre la indiferència de la població, majoritàriament partidària de les lleis racials de Nuremberg. La meta final era una Alemanya lliure de jueus, i l’Holocaust va estar d’aconseguir-ho de forma definitiva. El nazisme ha estat una de les ideologies més destructives de la Història de la humanitat- Recordar actituds tan bàrbares com aquelles és un deure cap a les seves víctimes i hauria de servir perquè no es tornin a repetir contra cap ésser humà. 

Madonna en venda

Avui es subhasten unes fotografies d'una jove Madonna, quan encara no era coneguda i només tenia divuit anys. Segur que obtenen un preu molt superior que el que ella va cobrar com a model al 1977. L'autor de les fotografies és el fotògraf Herman Kulkens.

La caiguda del mur de Berlín, segons Tardi

Albert Camus, cent anys del seu naixement

Albert Camus (1913-1947) va néixer a Alger avui fa cent anys. Encara és un dels escriptors europeus més llegits arreu del món. Autor venerat i també polèmic per a una generació que va viure amb especial intensitat la qüestió del compromís polític dels intel·lectuals, ha sobreviscut als debats ideològics i els seus llibres es continuen publicant i llegint. La violència, l’absurd de la vida humana o la indiferència moral de l’individu modern són algunes de les qüestions universals que trobem a la seva obra i que avui continuen vigents.

Albert Camus fou un novel·lista, dramaturg, assagista i filòsof, l'obra del qual va plantejar l'alienació i el descontentament que va patir l'ésser humà a la postguerra.

Fill d’obrers, el seu pare, que morí a la Primera Guerra Mundial, quan Camus encara no havia fet un any, era oriünd d’Alsàcia, i la seva àvia i la seva mare eren menorquines. Passà una infantesa plena de privacions a Alger, com molts altres pieds-noirs. A la mort del seu pare va ser quan ell i la seva mare, vídua amb només vint-i-cinc anys, es van traslladar a un barri obrer d'Argèlia. La relació amb la seva mare va ser molt estreta i molt important per Albert Camus. Era un bon estudiant i va obtenir una beca pel Liceu argelí que el va portar a la Universitat d'Argel, on va estudiar Filosofia. Va ser també un bon esportista que destacà com a porter de futbol, però la tuberculosi va truncar les seves ambicions. Va ser porter del Racing Universitari d'Argel. Afirmava que com els porters tenia la solitud solidrària  cap a la resta de l'equip. És en aquest moment quan va posar la seva atenció a la literatura, llegint els clàssics francesos i a escriptors d'esquerres i, de fet, es va unir breument al Partit Comunista Argelí l'any 1935, abans de treballar com a periodista pel diari socialista Alger Républicain.

Amb 25 anys es va traslladar a França. Després de l'esclat de la Segona Guerra Mundial, es va unir a la Resistència durant l'ocupació alemanya i va treballar com editor del diari parisí clandestí Combat. En el decurs d'aquesta tumultuosa època va acabar la seva primera i més famosa obra: L’estrany (1942). La novel·la segueix al jove argelí Meursault, acusat d’haver disparat un àrab. Meursault és un jove completament alienat. El sentit de l'absurd i la descripció del món com una absurditat componen una temàtica recurrent a l'obra de Camus, d'aquí que se'l consideri un novel·lista existencialista, a l'igual que el seu amic Jean-Paul Sartre.

A l'assaig filosòfic El mite de Sísif (1942), Camus abunda en la seva exploració de l'absurd i de la cerca fútil de significat en un món incomprensible.

Camus tenia fe en la bondat inherent de l'home, i així ho va deixar palès a la seva obra La Pesta (1947). Un retrat al·legòric de l'ocupació nazi de França en el que els ciutadans de la ciutat argelina d'Orà pateixen una plaga de rates i se'ls aïlla del món exterior. El triomf final de l'esperit humà és el resultat de la decisió unilateral de treballar plegats en comptes de buscar solucions personals. Aquesta solució de col·laboració serà també la que defensarà respecte a la independència d'Algèria, fet que li valdrà la crítica tant dels francesos com la dels argelians. 

La mort inesperada de Camus, en un accident automobilístic, en un moment de plena evolució, significà una pèrdua terrible i inestimable. Després de ser guardonat amb el Premi Nobel l'any 1957, Camus declarava a un periodista: "La meva obra encara no ha començat". Només tenia quaranta-cinc anys. Aquest home, fumador empedreït, que segons ell era una barreja de Humphrey Bogart i Fernandel, amb tocs de samurai va ser tractava d’un dels pensadors més lúcids i íntegres de la seva generació. Les seves opinions, profundament humanistes no sempre van ser compreses, malgrat que el pas del temps l'ha mostrat més compromes i més coherent, que molts altres.

http://bibliotecavirtual.diba.cat/novela/avui_fa/albert_camus