dijous, 7 de novembre de 2013

Albert Camus, cent anys del seu naixement



Albert Camus (1913-1947) va néixer a Alger avui fa cent anys. Encara és un dels escriptors europeus més llegits arreu del món. Autor venerat i també polèmic per a una generació que va viure amb especial intensitat la qüestió del compromís polític dels intel·lectuals, ha sobreviscut als debats ideològics i els seus llibres es continuen publicant i llegint. La violència, l’absurd de la vida humana o la indiferència moral de l’individu modern són algunes de les qüestions universals que trobem a la seva obra i que avui continuen vigents.

Albert Camus fou un novel·lista, dramaturg, assagista i filòsof, l'obra del qual va plantejar l'alienació i el descontentament que va patir l'ésser humà a la postguerra.

Fill d’obrers, el seu pare, que morí a la Primera Guerra Mundial, quan Camus encara no havia fet un any, era oriünd d’Alsàcia, i la seva àvia i la seva mare eren menorquines. Passà una infantesa plena de privacions a Alger, com molts altres pieds-noirs. A la mort del seu pare va ser quan ell i la seva mare, vídua amb només vint-i-cinc anys, es van traslladar a un barri obrer d'Argèlia. La relació amb la seva mare va ser molt estreta i molt important per Albert Camus. Era un bon estudiant i va obtenir una beca pel Liceu argelí que el va portar a la Universitat d'Argel, on va estudiar Filosofia. Va ser també un bon esportista que destacà com a porter de futbol, però la tuberculosi va truncar les seves ambicions. Va ser porter del Racing Universitari d'Argel. Afirmava que com els porters tenia la solitud solidrària  cap a la resta de l'equip. És en aquest moment quan va posar la seva atenció a la literatura, llegint els clàssics francesos i a escriptors d'esquerres i, de fet, es va unir breument al Partit Comunista Argelí l'any 1935, abans de treballar com a periodista pel diari socialista Alger Républicain.

Amb 25 anys es va traslladar a França. Després de l'esclat de la Segona Guerra Mundial, es va unir a la Resistència durant l'ocupació alemanya i va treballar com editor del diari parisí clandestí Combat. En el decurs d'aquesta tumultuosa època va acabar la seva primera i més famosa obra: L’estrany (1942). La novel·la segueix al jove argelí Meursault, acusat d’haver disparat un àrab. Meursault és un jove completament alienat. El sentit de l'absurd i la descripció del món com una absurditat componen una temàtica recurrent a l'obra de Camus, d'aquí que se'l consideri un novel·lista existencialista, a l'igual que el seu amic Jean-Paul Sartre.

A l'assaig filosòfic El mite de Sísif (1942), Camus abunda en la seva exploració de l'absurd i de la cerca fútil de significat en un món incomprensible.

Camus tenia fe en la bondat inherent de l'home, i així ho va deixar palès a la seva obra La Pesta (1947). Un retrat al·legòric de l'ocupació nazi de França en el que els ciutadans de la ciutat argelina d'Orà pateixen una plaga de rates i se'ls aïlla del món exterior. El triomf final de l'esperit humà és el resultat de la decisió unilateral de treballar plegats en comptes de buscar solucions personals. Aquesta solució de col·laboració serà també la que defensarà respecte a la independència d'Algèria, fet que li valdrà la crítica tant dels francesos com la dels argelians


La mort inesperada de Camus, en un accident automobilístic, en un moment de plena evolució, significà una pèrdua terrible i inestimable. Després de ser guardonat amb el Premi Nobel l'any 1957, Camus declarava a un periodista: "La meva obra encara no ha començat". Només tenia quaranta-cinc anys. Aquest home, fumador empedreït, que segons ell era una barreja de Humphrey Bogart i Fernandel, amb tocs de samurai va ser tractava d’un dels pensadors més lúcids i íntegres de la seva generació. Les seves opinions, profundament humanistes no sempre van ser compreses, malgrat que el pas del temps l'ha mostrat més compromes i més coherent, que molts altres.




http://bibliotecavirtual.diba.cat/novela/avui_fa/albert_camus

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada