dilluns, 11 de novembre de 2013

La fi de la Primera Guerra Mundial


Arran de l'entrada dels Estats Units a la Gran Guerra, l'any 1918, la contesa va canviar ràpidament de signe. Els aliats van emprendre una ofensiva sobre les línies alemanyes establertes a Amiens (del 8 a l’11 d’agost); els alemanys es van rendir tres mesos després. Les forces britàniques i franceses van guanyar la segona batalla del Somme i la cinquena batalla d’Arres durant la darrera setmana d’agost i els primers dies de setembre, i van fer retrocedir els alemanys fins a la Línia Hindenburg. La resta de les tropes alemanyes va ser reduïda pels nord-americans a la batalla de Saint-Mihiel (12 i 13 de setembre). Els britànics van avançar cap a Cambrai a l’octubre i principis de novembre, i els nord-americans van travessar la regió d’Argonne. L’últim atac va aconseguir trencar les línies alemanyes situades entre Metz i Sedan. Com a resultat d’aquestes ofensives, Ludendorff va demanar al govern alemany que sol·licités un armistici a l’enemic. El govern alemany va iniciar les converses amb els aliats a l’octubre, però aquestes van fracassar quan el president Wilson va insistir a negociar únicament amb règims democràtics. Mentrestant, els britànics feien grans progressos al nord de França i al llarg de la costa belga, i les tropes franceses i nord-americanes van arribar a Sedan el 10 de novembre. La Línia Hindenburg havia estat completament anihilada al començament d’aquest mes, i els alemanys es retiraven amb rapidesa de tot el front occidental. 



La derrota de l’exèrcit alemany va tenir repercussions a l’interior del país que van afectar de forma molt negativa el govern establert La flota alemanya es va amotinar, el rei de Baviera va ser destronat per un alçament i l’emperador Guillem II de Prússia va abdicar al novembre i va fugir als Països Baixos. El dia 9 d’aquest mateix mes es va proclamar la República de Weimar a Alemanya, el govern de la qual va enviar una comissió per a negociar amb els aliats. A les cinc del matí de l’11 de novembre va tenir lloc al bosc de Compiègne la signatura de l’armistici entre Alemanya i els aliats; aquest document estava basat en les condicions establertes pels vencedors; aquest mateix matí van cessar les hostilitats al front occidental.



Un total de 22 estats en combat, de 65,8 milions de soldats en lluita, el canvi tecnològic en l'art de la guerra i la figura de la trinxera van obrir una escletxa històrica per marcar un abans i un després. Fronts a l'Atlàntic, als Balcans, Caucàs, a Mesopotàmia, Palestina, Àfrica o l'Extrem Orient van deixar una Europa dessolada i un món copsat que no va acabar de fer net fins la Segona Guerra Mundial.
 

El balanç va ser esfereïdor: gairebé 10 milions de morts, vuit milions de desapareguts, 21 milions de soldats ferits i el final de quatre grans imperis: l'otomà, el rus, l'austrohongarès i l'alemany. Un final que va obligar el cap de la delegació alemanya, Mathias Erzberger, a signar un armistici que es va acabar de perfilar amb totes les conseqüències amb el Tractat de París que els alemanys mai no van perdonar. El ressentiment alemany va ser el camp abonat per al cultiu de la llavor de l'odi nazi i l'origen de la  Segona Guerra Mundial.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada