dilluns, 25 de novembre de 2013

Osirak

Coincidint amb el feliç acord al que han arribat Iran i la comunitat internacional sobre la no proliferació d’un programa de desenvolupament d’armament nuclear per part del govern iranià, he recordat els fets de la central nuclear iraquiana d’Osirak.


A principis dels anys vuitanta regnava a Iraq el dictador Saddam Hussein, qui convertit per Occident en un aliat preferencial no va dubtar en declarar la guerra a l’Iran de Khomeini. L’objectiu final de la guerra era enderrocar el règim dels aiatolas, i substituir-lo per un altre tan fidel als Estats Units com ho havia estat el règim del Sha. En aquest context Saddam Hussein era un dels aliats preferencials dels Estats Units i Europa a l’Orient Mitjà. Per això no va tenir cap problema per aconseguir l’armament necessari per sostenir la guerra contra l’Iran, i fins i tot va iniciar un programa nuclear iraquià amb el suport tecnològic de França. Els francesos, que arran de la crisi energètica de 1973 van desenvolupar una potent xarxa de centrals nuclears van encetar la construcció de la central nuclear d’Osirak, al nord de Bagdad. Les centrals nuclears són una forma de produir energia elèctrica, però també poden ser centres d’experimentació on desenvolupar armament nuclear. Aquest és el motiu per el qual l’estat d’Israel (que ja havia desenvolupar la bomba atòmica) decidís acabar amb la instal·lació d’Osirak. Prèviament els iranians, en el marc de la guerra Iran-Iraq havien atacat la central el 30 de setembre de 1980. El 7 de juny de 1981 una incursió aèria de vuit caçabombarders F-16 i sis F-15 van sortir d’Israel i després de sobrevolar Jordània i el nord d’Aràbia Saudita per esquivar els radars sirians i iraquians van destruir la central d’Osirak pot abans de que fos plenament operativa.  


Suposadament els avions van volar en formació tan tancada que van ser detectats com un gran avió comercial. Algunes informacions indiquen que els israelians van poder assolir l’èxit en l’empresa al disposar d’informació per part dels iranians, que també estaven interessats en el final d’Osirak abans de la carrega de combustible nuclear que podia provocar la contaminació durant un atac.



Si es confirma que l’Iran abandona la construcció d’armes atòmiques serà un excel·lent notícia, igual que ho va ser el fet que el dictador Saddam Hussein no arribés a aconseguir-la arran de la destrucció d’Osirak. Però no hem d’oblidar que per desgràcia a la Terra hi ha més països que en disposen, com Israel (que ni tan sols ho reconeix) o els mateixos Estats Units, que a sobre s’atreveixen a donar lliçons sobre qui pot o no pot tenir. Paradoxes de la Història els Estats Units, el país que dona autorització o no per disposar d’armament nuclear, són l’únic que ha demostrat no saber fer-ne ús ja que van llençar dues bombes atòmiques contra les ciutats japoneses d’Hiroshima i Nagasaki, provocant els dos majors instants devastació que ha contemplat la Humanitat. 


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada