Acabo de llegar Mercaderes del espacio, una antiutopia ambientada en un món controlat per les corporacions comercials en detriment de la política. Es tracta d’una novel·la escrita per Frederik Pohl i Cyril M. Kornbluth l’any 1954.
El llibre esta narrat des de la perspectiva de Mitchell Courtenay, un publicista d’èxit que rep l’encàrrec de la seva vida quan la corporació per la que treballa el col·loca al capdavant del projecte de colonització de Venus. S’haurà d’enfrontar a l’oposició de les companyies rivals, perdrà el seu estatus social i entrarà en contacte amb els consistes, que conformen un moviment alternatiu a la situació de creixement del planeta.
Considerada per la crítica com una de les millors novel·les de ciència ficció crec que li manca una mica d’alè per estar a l’alçada d’altres antiutopies com Un Món Feliç d’Aldous Huxley. Potser el to més humorístic emmascara alguns dels aspectes recollits són interessants reflexions al voltant del progrés humà. En una terra superpoblada (l’ombra de Malthus és allargada) l’espai és un luxe i les classes més baixes dormen a les escales dels edificis. Els combustibles fòssils s’han substituït per la tracció humana en els desplaçaments terrestres. El president dels Estats Units és una titella decorativa que fa cas a les corporacions industrials dipositàries de l’autèntic poder. Les persones es divideixen en tres grups: dirigents, consumidors i productors, amb els pertinents avantatges i desavantatges socials. El consum és la base del sistema i cal que tota l’organització s’orienti en mantenir-lo: des del cafè modificat per crear addicció, fins els contractes i les condicions de treball pensades per endeutar als treballadors i lligar-los amb més força a la pressió de les corporacions i per força dotar l’estructura de major solidesa.
Interessants reflexions en les que cal no emmirallar-se gaire: la realitat s’aproxima massa a la ficció.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada