dimarts, 3 de juliol de 2012

Parets blanques per les camises negres: La Casa del Fascio (Como) de Giuseppe Terragni




La Casa del Fascio (1936) de Como és l'edifici més famós de Giuseppe Terrani (1904-1943). Es tracta d'una construcció cúbica de 33,20 metres de secció longitudinal i una alçada de 16,60 metres. 

L’edifici actualment provoca consens i és problemàtic a la vegada. El consens es produeix perquè tothom considera que es tracta d’un manifest de la modernitat, però a la vegada és una obra que es jutjada des del bé i el mal que s’extrapola a la funció amb la que va ser creat l’edifici: hostatjar la seu del Partit Feixista. Giuseppe Terragni va ser un arquitecte genial del racionalisme italià, però va construir la seva obra mestra al servei del Partit Feixista.

L’arquitecte no només va posar un projecte genial per la Casa del Fascio, de fet ho va fer transformant completament els plans previs del partit que havien previst un Palazzo Comunale en estil llombard amb pati i teulada de teules. Els primers projectes de Terragni respectaven aquests requisits constructius, però el resultat final és completament diferent. El paral·lelepípede regular que és la Casa del Fascio envolta un pati cobert per vidre. Les façanes es trenquen i s’obren  a balcons i amplies finestres.

La Casa del Fascio és una fusió entre el monumentalisme clàssic amb l’abstracció moderna. El llenguatge formal de Terragni és extremadament precís, aposta per la transparència i en l’entorn tradicional de Como, realment impregna una força calculada. L’edifici, enfrontat a l’absís de la Catedral de Como reflexa en part l’oposició de la nova religió feixista a la institució catòlica. 


La superfície avui buida de la façana sud-est s’utilitzava com a tanca publicitària. 



Les setze portes de dues fulles de vidre automàtiques posaven en escena la sortida sincronitzada de la guàrdia feixista. Ideològicament la transparència de l’edifici intentava simbolitzar “la casa de vidre” amb la que Mussolini volia comparar l’estat feixista [1]. L’esquelet estructural simbolitza la transparència feixista i l’accessibilitat pública. Però l’edifici també posseeix una qualitat irreal i intemporal que recorda a les pintures de Giorgio de Chirico.



La Casa del Fascio és la construcció més coneguda de Terragni, d’una obra escassa de vint-i-quatre edificis concentrats sobretot a Como i rodalies. Entre aquests destaquen l’edifici residencial Novocomun (1927-1929) on ja estan presents totes les característiques de la seva arquitectura: formes pures, volums buits o imbricats, sostrets o superposats, colors i materials que subratllen la composició. Feixista convençut Terragni va ser enviat al front rus l’any 1941. Repatriat l’any 1943 abatut per una greu depressió va morir sobtadament el juny del mateix any.

En l’obra de Terragni l’arquitectura es veu com un “somni de la raó”. L’any 1941 escrivia “L’arquitectura, índex de la civilització , s’aixeca en la seva netedat, la seva elementalitat,  la seva perfecció, en la mesura en que és l’expressió d’un poble que escull, observa i jutja aquests resultats, els quals elaborats i meditats, expressen els valors espirituals de tots el pobles”[2].



[1] Hendrik NEUBAUER i Kunibert WACHTEN (editors) (2010): Urbanismo y arquitectura. El siglo XX, pàgines 172-173
[2] Jean-Paul Midant (director) (2004): Diccionario Akal de la Arquitectura del siglo XX, págines 895-896

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada