Super 8, retorn a la infància

Cartell de Super 8, que ret homenatge als treballs de Drew Struzan

A finals dels anys 70 dos genis americans van reinventar la manera de veure cinema. George Lucas va crear Star Wars i el seu amic Steven Spielberg pel·lícules com Encontres a la Tercera Fase, ET l’extraterrestre, Tiburón... Ja als vuitanta combinarien els esforços per realitzar les Aventures d’Indiana Jones, i pel camí van deixar un bon reguitzell de pel·lícules, que no sempre dirigien però en les que sempre s’intuïa la seva influència com El secret de la piràmide, Willow, Els Goonies o Retorn al futur. Les característiques d’aquesta renovada manera d’entendre el cinema era diversió, confiança, entreteniment i sobretot la sensació positiva que et queda després de veure-les.

Ahir vaig veure a Cinema a la fresca la pel·lícula Super 8 (2011), dirigida per J.J. Abrams (el responsable de la sèrie Lost) i produïda per Steven Spielberg: bon argument, ben protagonitzada, perfectament ambientada en l’any 1979, ingènuament sorprenent...  I em va encantar recuperar aquella sensació positiva de les antigues pel·lícules de Lucas i Spielberg.  Al veure-la em va semblar per un moment que tornava a ser aquell nen que veia pel·lícules i que volia tenir una bicicleta de BMX amb la que córrer amb els meus amics i viure aventures d’estiu. Durant 114 minuts vaig retornar a la infàcia, i em va agradar.