dimecres, 10 d’abril de 2013

José Luis Sampedro, el riu que arriba al mar



L'humanista, escriptor i economista José Luis Sampedro ha mort la matinada d'aquest dilluns, als 96 anys. Humanista, quin ofici més bonic i que pocs que queden ara que fan tanta falta...En una de les últimes entrevistes que va concedir deia que no tenia por a la mort i que  la seva única ambició era morir com un riu al mar. José Luis Sampedro ha estat incinerat al cementiri de l'Almudena en la més estricta intimitat. Per exprés desig de l'autor, la notícia de la seva mort no s'ha conegut fins passat el comiat perquè volia "anar-se'n" de "manera senzilla i sense publicitat".

Nascut l'1 de febrer del 1917 a Barcelona, l'escriptor va viure al Marroc fins als 13 anys. Durant la Guerra Civil va lluitar primer amb el bàndol republicà i després, amb el franquista. Finalment, però, es va allunyar d'ambdós bàndols. Una de les seves primeres obres, 'La sombra de los días' (1945), és fruit de la seva experiència a la guerra.

Es va formar en Economia i va arribar a ser catedràtic d'Estructura Econòmica de la Universitat Complutense de Madrid. La Universitat va ser l'embrió de la seva dissidència moral i intel·lectual contra la dictadura. Entre les seves obres econòmiques destaquen Las fuerzas de nuestro tiempo', 'Inflación: una versión completa (1976), El mercado y la globalización (2002) i Economía humanista. Algo más que cifras (2009). Sampedro, que es va distingir per reivindicar una economia més humana i solidària a favor de la dignitat dels pobles. En el darrers anys Sampedro s'havia convertit en la veu dels 'indignats' del moviment 15-M. L'escriptor i intel·lectual havia escrit el pròleg d''Indigneu-vos!', del francès Stéphene Hessel.

Entre la seva obra narrativa destaca El rio que nos lleva (1961), Octubre, octubre (1981), La sonrisa etrusca (1985), La vieja sirena (1990) o El amante lesbiano (2000).  Per la seva obra literària va rebre l'Ordre de les Arts i les Lletres d'Espanya el 2010 i va guanyar el Premi Nacional de les Lletres Espanyoles el 2011. 

No vaig tenir la sort de coneixe'l personalment, però he llegit alguns dels seus llibres i l'he escoltat i seguit en les entrevistes i opinions que regalava. Com ell mateix deia "llegir és viure la vida pròpia i la d'altres": ens queda una part de la seva vida. I les seves ensenyances, reflexionava "es parla molt del dret a la vida, però també tenim el deure de viure-la". Descansi en pau. 


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada