dimarts, 9 d’abril de 2013

Manuel Carrasco i Formiguera



El dia 9 d’abril de 1938, quan feia gairebé dos anys que durava la Guerra Civil, Manuel Carrasco i Formiguera, el dirigent més popular d'Unió Democràtica de Catalunya, era afusellat a la ciutat de Burgos. 

Manuel Carrasco i Formiguera  (Barcelona, 3 d’abril de 1890- Burgos, 9 d’abril de 1938) fou un advocat i polític català. De jove va militar a la Joventut Nacionalista de la Lliga regionalista, i el 1820 serà escollit regidor per aquest partit a l’ajuntament de Barcelona. Director de la revista L'Estevet, des de la seva fundació el 1921, la publicació d'unes caricatures satíriques li valgué una condemna que va haver de complir a Burgos durant la dictadura de Primo de Rivera. El 1922 participarà en la fundació d’Acció Catalana, i representant a aquesta formació participarà en el Pacte de Sant Sebastià. L’any 1931, després de la proclamació de la República Catalana va ser nomenat conseller Comunicacions i conseller de Sanitat i Beneficiència del primer govern de Catalunya (1931-32) sota la presidència de Francesc Macià. L’any 1932 va ser expulsat d’Acció Catalana, juntament amb altres membres del sector catòlic i va ingressar a Unió Democràtica de Catalunya, creada molt poc abans sota inspiració democratacristiana. 

Iniciada la Guerra Civil Carrasco i Formiguera es va mantenir fidel a la República sense abandonar la seva ideologia democristiana, fet que li va provocar la persecució per alguns sectors anarquistes i comunistes al bàndol republicà. Això el va forçar a traslladar-se al País Basc, on col·laborà amb el govern basc, però després de la conquesta del País Basc retornà a Catalunya on continuarà sent assetjat. Quan intentava exiliar-se la marina franquista va interceptar el seu vaixell i va ser empresonat. Després d’un simulacre de judici va ser condemnat a mort el 28 d’agost de 1937. Les gestions internacionals van retardar la seva execució, que finalment es va produir el 9 d’abril de 1938. El seu afusellament, ordenat pel mateix general Franco (com els del General Batet, o el President Companys), és un dels fets més crus i alhora reveladors. L’assassinat de Manuel Carrasco i Formiguera permet entendre en tota la seva profunditat un dels aspectes fonamentals de la Guerra Civil i del règim franquista: l’odi contra Catalunya i contra tota expressió de catalanitat, manifestat de forma reiterada durant la guerra i durant la dictadura.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada