dimecres, 15 de gener de 2014

Barbarella



Barbarella és una pel·lícula de ciencia-ficció erotico-festiva de 1968 dirigida per Roger Vadim sota la producció de Dino de Laurentis (el Flash Gordon de 1980 mostra alguna similitud). En un futur llunyà Barbarella aterra al planeta Lythion. Barbarella, protagonitzada per una molt jove i guapíssima Jane Fonda, és una dona explosiva amb una missió: detenir el maligne Duran. Per aconseguir-ho viurà aventures, s’enfrontarà a perills i experimentarà grans plaers. Dolça, encantadora, coqueta, ingènua, implacable i una mica maldestre, Barbarella és l'heroïna psicotrònica per excel·lència. Aquesta epopèia-eròtica-pop prové d'un divertidíssim còmic creat per Jean-Claude Forest (sembla ser que inspirant-se en Brigitte Bardot). Roger Vadim, el director, llavors era el marit de Jane Fonda i més tard ho seria de la mateixa Brigitte Bardot (diga-li tonto!). 

La pel·lícula és un festival del color, el cartró pedra, els vestits excessius (dissenyats per Paco Rabanne), la ciència-ficció més naïf i els acudits que a vegades ratllen el landisme. L'excés fet pel·lícula, començant per l'excessiva bellesa de Jane Fonda i acabant per la Màquina Excessiva que ha construït el professor Duran Duran i amb la qual "tortura" la nostra heroïna.






La música corre a càrrec de Maurice Jarre i alegre i desenfadada li dona al film el seu caràcter vitalista. Però musicalment Barbarella també ha estat molt influent amb posterioritat. La banda pop dels vuitanta Duran Duran pren el seu nom d'un dels personatges de Barbarella, el professor Duran Duran. I un dels més famosos temes de la banda és precisament Electric Barbarella. Jamiroquai esmenta una "baby Barbarella" en la seva cançó Cosmic Girl.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada