Va haver de deixar de fumar i de treballar de prestat. Va comprendre que la vida li havia donat una nova oportunitat i calia aprofitar-la. Que el pare ingressés a l’hospital per un atac cardíac el mateix dia que va saber que per fi ell també seria pare el va fer pensar molt. A l’hospital, mentre esperava que el pare no morís ho va tenir clar. No podia permetre que trenta anys després el seu fill passes pel que ell estava passant i per això havia de canviar: es va proposar no tornar a fumar però també va decidir que treballaria amb el pare. A punt de perdre’l es va adonar que malgrat que havia perjurat que no tornarien a treballar junts era absurd seguir fent-ho pels altres, de prestat. De fet els lladres eren més honrats que els directius de bancs i deien menys mentides.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada