dissabte, 23 d’agost de 2014

Pacte entre dictadors: el Pacte de No Agressió Germano-Soviètic


Després de l’ocupació de dels Sudets per part de l’Alemanya nazi gràcies al Pacte de Munic, Hitler va ocupar la resta de Txecoslovàquia al març de 1939. El govern britànic, alarmat per aquesta nova agressió i les amenaces que Hitler dirigia contra Polònia, es va comprometre a ajudar aquest estat en el cas que fos atacat per Alemanya. França també va establir un tractat de defensa mútua amb Polònia. L’altre vessant de la política d’apaivagament tenia com a protagonista l’URSS. Ara que existia l’amenaça d’una guerra, ambdós bàndols procuraven obtenir l’aliança soviètica, però va ser Hitler el qui va realitzar l’oferta més atractiva. 

El pacte germanosoviètic es va signar a Moscou la nit del 23 d’agost de 1939. En el comunicat fet públic l’endemà, Alemanya i l’URSS acordaven de no lluitar entre elles. Aquest pacte deixà les mans lliures a Hitler per a atacar Polònia, fet que desencadenà la Segona Guerra Mundial. No obstant això, existia un protocol secret en què hom concedia a Stalin llibertat d’acció a Finlàndia, Estònia, Letònia i l’est de Polònia i Romania. 

Pacte de No Agressió Germano-Soviètic de 23 d’agost de 1939

El govern del Tercer Reich alemany i el govern de la Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques, guiats pel desig d’enfortir la causa de la pau entre Alemanya i la URSS, i des de les disposicions de base del Tractat de Neutralitat signat entre Alemanya i la URSS a l’abril de 1926, han arribat al següent acord: 

1. Les dues parts contractants es comprometen a abstenir-se de qualsevol acte de violència i de tota maniobra agressiva, i de tot atac l’una contra l’altra, i això, tant sola com amb l’ajuda d’altres potències. 
2. Donat el cas que una de les dues parts contractants sigui objecte d’agressions militars per part d’una tercera potència, l’altra part es compromet a no donar suport de cap tipus a aquesta altra potència. 
3. Els governs de les dues parts contractants romandran, d’ara endavant, en contacte per consultar-se i informar-se mútuament dels problemes relatius als problemes comuns. 
4. Cap de les dues parts contractants podrà participar en agrupacions de potències que, d’alguna manera, estiguin dirigides directa o indirectament contra l’altra part. 
5. Si sorgeixen diferències o conflictes entre les parts contractants sobre qüestions de diferent naturalesa, les dues parts contractants resoldran les seves diferències o conflictes per la via de l’intercanvi amistós d’impressions o, si cal, mitjançant el recurs a comissions d’arbitratge. 
6. El present Tractat es realitza per un període de deu anys, convenint-se que, mentre que una de les dues parts no ho manifesti un any abans de l’expiració de l’esmentat termini, la duració de l’esmentat contracte s’estén automàticament per cinc anys més.
7. El present contracte haurà de ser ratificat en el termini més breu possible. El canvi d’instruments de ratificació ha de tenir lloc a Berlín. El Tractat és vigent des del moment de la seva signatura. 

Protocol secret del Pacte de No Agressió Germano-Soviètic de 23 d’agost de 1939
1. En el cas que es produïssin modificacions político-territorials als Estats bàltics (Finlàndia, Estònia, Letònia i Lituània), la frontera septentrional de Lituània es considerarà que el límit natural de les zones d’influència d’Alemanya i la URSS. 
2. Davant l’eventualitat de certs canvis político-territorials a la zona d’influència de l’Estat polonès, el límit de les esferes d’influència d’Alemanya i la URSS serà aproximadament l’assenyalat pel rius Narew, Vístula i San. 
3. Pel que fa als territoris del sud-est d’Europa, la part soviètica fa destacar el seu interès evident per Besaràbia [...]. 
4. Totes dues parts signatàries han de mantenir en secret el contingut d’aquest document



L’aliança contra natura entre l’Alemanya nazi i la URSS per beneficiar-se del repartiment de Polònia també era tàctica. Hitler, en previsió de la possibilitat que l’ocupació polonesa fes esclatar la guerra amb França i Gran Bretanya, volia evitar un conflicte amb dos fronts oberts i amb aquesta maniobra va assegurar-se la neutralitat soviètica. Stalin, per la seva banda, justificava el pacte per evitar l’aïllament de la URSS en el context internacional i prevenir una possible agressió alemanya. En qualsevol cas, a més dels polonesos, les principals víctimes del Pacte de No Agressió Germano-Soviètic van ser els comunistes europeus, els quals restaven ideològicament indefensos davant del feixisme. 



En el moment de la signatura del tractat tothom es preparava per la guerra i a priori va semblar un pacte contra natura ja que comunistes i nazis van ser declarats enemics durant els anys trenta i van basar el seu discurs en la crítica i l’odi cap a l’altre bàndol. En perspectiva, però, nazisme i comunisme eren sistemes totalitaris prou semblants. El Totalitarisme és un sistema polític que reuneix en mans d’un grup o partit tots els poders de l’Estat, prohibeix l’actuació d’altres partits, imposa la seva ideologia en tots els ordres de la vida del país i oblida els drets humans en profit de la raó d’estat. Tant a l’Alemanya de Hitler com a l’URSS d’Stalin imperaven aquestes característiques. No és estrany que els dos dictadors arribessin a un acord per continuar imposant el seu terror.




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada