Avui he anat amb la meva filla i el meu fill a veure, per fi, al cinema Les Aventures de Tintin i m’he quedat amb una sensació estranya. Mereix una explicació més detallada (per algun motiu el blog s'anomena Mirades des de Molins de Dalt), però aquestes són les primeres impressions. Començant per uns títols de crèdit increïbles, retolats amb la lletra característica de les portades de Tintin, que feia preveure el millor, la pel·lícula capta moltes de les essències de les aventures de Tintin. La pel·lícula es basa en un guió adaptat a partir de la barreja del Cranc de les Pinces d’Or, El Secret de l’Unicorn i El Tresor de Rackham el Roig. No cal oblidar afegir a la mescla una mica d’Indiana Jones. La cinta és honesta, no enganya i està realitzada des del respecte cap als personatges. Per algú que com jo ha crescut amb els còmics de Tintin, però, és difícil quedar plenament satisfet. Com li va escriure un jove lector a Hergè, desprès de veure una pel·lícula de Tintin: “... el capità Haddock... no té la mateixa veu que als àlbums...”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada