Laureline i Valerian

El 9 de novembre de 1967 naixien a la revista Pilote les Aventures de Valerian, agent de l’espai i el temps, i l’inseparable Laureline. Tinc doncs la sort de compartir data d’aniversari amb dos dels millors protagonistes del còmic franco-belga.

Jean Claude Mézières i Pierre Christin són els responsables de tan feliç creació. La sèrie narra les aventures de dos agents de Galaxity, la capital de la Terra al segle XXIII, que viatjaran en l’espai i el temps indiferentment.

Moltes virtuts s’acumulen en aquest còmic: una ambientació perfecta de la que s’alimentaran altres referents de la ciència-ficció (el cas més evident és Star Wars); una imaginació inesgotable per crear mons i races alienígenes; un tractament exquisit cap els altres i les diferències; un posicionament políticament compromès, sempre al costat d’aquell que més ho necessita; uns herois que ho són a contracor i que defugen l’ús de la força sempre que és possible; una recreació amable de la ciència-ficció però no per això menys adulta que altres trames més violentes a les que tant s’ha afeccionat aquest gènere en els darrers anys; i sobretot, per sobre de tot el gran encert de Valerian és la compenetració, la complicitat, l’amistat, la relació dels dos protagonistes: Laureline i Valerian. I aquí trobem potser l’únic error de la sèrie: el títol. No llegim les històries de Valerian, sinó que llegim les històries de Valerian i Laureline, o de forma més correcta de Laureline i Valerian. Laureline no és una dama en problemes que necessita ser salvada per l’heroi. Laureline és resolutiva, perspicaç, intel·ligent, encantadora, sensible i íntegra. Desenvolupa un rol a la història que defuig l’estereotip misogin tan propi dels còmics.  I per tot plegat la majoria voldríem ser Valerian, per viatjar a través del temps i de l’espai al costat de Laureline.