La Masia

Aquests dies esta de visita a Barcelona una de les obres més conegudes de Joan Miró: La Masia. És un fet extraordinari tot i que no únic ha que ha ens va honorar amb la seva presència l’any 1993. Ja en aquella ocasió, vaig anar a veure-la i ara he tornat. Recordo que llavors estudiava COU i va circular el rumor que seria una pregunta obligada a la prova de selectivitat. Em vaig preparar bé aquella obra i al final no va sortir. Ara està molt ben acompanyada d’un conjunt d’obres que fan de l’exposició Joan Miró. L’escala de l’evasió, un recull impressionant.

Quan  vaig veure per primer cop La Masia em va agradar molt i ara m’ha tornat a convèncer. La Masia em transmet la sensació d’ordre: amb la lliçó del cubisme em fa la impressió que Joan Miró ordena l’espai a partir de la geometrizació i simplificació de les formes; amb l’elecció dels temes –la masia, l’arbre, la terra-  Miró reflexa  la domesticació de la terra, l’apropiació humana de la natura i del control de l’espai; amb el color irreal del cel em recorda als paisatges onírics i irreals de De Chirico, però a diferència d’aquests no ens trobem davant de paisatges morts, sinó vius i tangibles. La Masia és un retorn a les arrels, una pausa del temps.