dissabte, 13 de juliol de 2013

La Torre de la Creu de Josep Maria Jujol

La Torre de la Creu es troba situada al Passeig de Canalies núm. 14 de Sant Joan Despí, al costat de l’Estació de Ferrocarril i rep a tothom quan arriben a la ciutat en tren. La Torre de la Creu és junt a altres edificis modernistes de Josep Maria Jujol a Sant Joan Despí, com Can Negre, la Torre Serra-Xaus o la Torre Jujol, el motiu que Sant Joan Despí formi part de la ruta europea del modernisme.


La promotora de l'edifici fou Josefa Romeu i Grau, vídua de Gibert, tieta de Josep Maria Jujol i Gibert. L’encàrrec consistia en realitzar dues cases d’estiueig aparellades, ja que llavors Sant Joan Despí era un poble d’estiueig lluny del brogit actual. L’edifici s’inicià al 1913, ara fa cent anys,  i es finalitzà al 1916. A partir d’aquesta obra Josep Maria Jujol rebé diversos encàrrecs a Sant Joan Despí, els més important dels quals fou Can Negre, i esdevingué arquitecte municipal.



La Torre de la Creu estava formada en un principi per dos habitatges adossats. Al 1966, després de la venda de la torre, el nou propietari encarregà a Lluís Bonet i Garí (1893-1993) la transformació dels dos habitatges en un únic habitatge. Fruit d'aquesta reforma s’eliminaren envans interiors i baranes de separació de les terrasses i desaparegué una de les dos xemeneies.

Tecla Jujol, filla de Josep Maria Jujol, dissenyà el revestiment mosaic que s’observa en l’actualitat.  Josep Maria Jujol havia recobert les cúpules amb restes de vidre d’una fàbrica de Cornellà (a l'estil de la Masia Freixa, de Terrassa) , que amb el temps van perdre adherència i es desprengueren. No creiem que aquesta actuació desvirtuï, però, l'obra de Josep Maria Jujol, ja que ell mateix havia utilitzat solucions semblants en altres obres seves, com a les cúpules de Can Negre.

Al 1987 Joan Bassegoda i Nonell dirigí les obres de restauració que s’efectuaren per tal d’adaptar l’edifici a les necessitats del nou propietari (La Caixa de Pensions, des de 1981) que pretenia instal·lar-hi un Centre de Dia. L’actuació es va centrar principalment en la consolidació de paviments, baranes i del revestiment de les cúpules, especialment el de la xemeneia.




La casa projectada per Josep Maria Jujol està formada per la intersecció de cinc cossos cilíndrics, els tres més amplis finalitzats en el mateix pla. Sobresurten a diferents alçades els dos més estrets, que són les escales de les dues vivendes. A l’alçada del terrat dos cilindres més sorgeixen entre les cúpules, corresponent a les escales que porten a les golfes i els miradors. Coronen l’edifici les cúpules de mida, forma, proporció i alçades diferents, que donen molta mobilitat al conjunt. La creu que culmina la més alta de les cúpules ha donat nom a la torre, tot i que la forma que li dona també li ha valgut ser coneguda com la Torre dels Ous. L’expressivitat dels treballs de ferro en tota la casa (baranes, reixes, la creu...) contribueixen a remarcar el caràcter excepcional de l’edifici.



Des del punt de vista artístic la Torre de la Creu té un valor considerable ja que és la primera obra de Josep Maria Jujol a Sant Joan Despí i una de les més originals. El fet que la propietària fos la tia de l’arquitecte va permetre-li actuar amb màxima llibertat. Com indica Montserrat Duran (2003, 107 i següents), la llibertat que aquí tingué per definir una arquitectura tan autèntica fa que puguem parlar de l’arquitectura de Jujol  com d’obres de manifest. Jujol fa a la Torre de la Creu la mena d’arquitectura que ha somiat fer, lliure de convencions i íntegrament convençut de la força de la seva plàstica i la capacitat de transmissió d’una manera de fer, d’un gust arrauxat i alhora esteticista i allunyat de tota mena de convencionalisme. La Torre de la Creu serà la seva marca com a arquitecte de cases i, malgrat que no en tornarà a fer cap altra d’igual, els encàrrecs no pararan, sobretot a Sant Joan Despí.


DURAN I ALBAREDA, Montserrat (2003): Josep Maria Jujol. L’arquitectura amagada, Barcelona, Ed. Meteora
LLINÀS, José i SARRÀ, Jordi (1996): Josep Maria Jujol, Köln, Ed. Taschen
JUJOL, Josep Maria (1974): L’arquitectura de Josep Maria Jujol, Barcelona, Ed. CACB

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada