dilluns, 15 de juliol de 2013

L'estraperlo, no gaire lluny

Ara que l’actual president de l’estat espanyol i el Partit Popular, estan sota sospita de finançament irregular és interessant recordar com s’han resolt situacions similars en altres moments de la història. Durant la Segona República, per exemple, un tèrbol negoci d’apostes, l’escàndol de l’estraperlo, va ser definitiu per fer caure el govern del rèptil Alejandro Lerroux i del Partido Radical. Joc, política i corrupció barrejats com és costum. 

La ruleta

Pel maig del 1934 Daniel Strauss, aventurer holandès naturalitzat mexicà, i el seu soci italià Jules Perel (o Perlowitz) provaren d’obtenir de les autoritats republicanes la legalització d’una ruleta trucada que havien inventat (anomenada estraperlo, per la combinació dels cognoms dels inventors). Lluís Companys es negà a autoritzar-la a Catalunya, però pel setembre del 1934 Strauss aconseguí d’introduir-la al Casino de Sant Sebastià i després a l’Hotel Formentor (Formentor), bé que fou immediatament prohibida per la policia. Strauss exigí una compensació econòmica a diversos polítics per aquesta prohibició, sense èxit, motiu pel qual remeté tota la documentació de l’afer a Alcalà Zamora, president de la República. El 20 de setembre de 1935 Alejandro Lerroux dimitia com a cap de govern perquè molts partidaris seus estaven implicats en l’escàndol: Aurelio Lerroux, nebot seu i delegat del govern a la Companyia Telefònica, fou destituït; Joan Pich i Pon cessà com a governador general de Catalunya i Salazar Alonso com a alcalde de Madrid, etc. L’afer es féu públic, i les corts, després d’investigar els fets, declararen culpables de corrupció Aurelio Lerroux, Joan Pich i Pon, Sigfrid Blasco-Ibáñez (fill de l’escriptor) i altres, tots membres del Partit Republicà Radical, que restà totalment desprestigiat, fet que, juntament amb l’immediat afer Nombela, precipità la fi del Bienni Radical-Cedista i la convocatòria d'eleccions al febrer de 1936 que guanyaria el Front Popular.

Daniel Strauss, Joaquin Gasa i Jules Perlowitz
Al maig del 1934 Strauss intentava aconseguir instal·lar la seva ruleta a Catalunya. El joc estava prohibit i l’ERC tenia moltes prevencions morals contra el joc. Veient la foscor de l’assumpte, les autoritats catalanes es van treure de sobre Strauss.  Després del seu fracàs amb les autoritats catalanes, a Barcelona Strauss entra en contacte amb Pich i Pon, membre del partit governant a l’estat que li posa de manifest a l’inventor l’interès dels radicals en el projecte. Aviat arriba l’acord: La ruleta s’instal·larà a Sant Sebastià i Lerroux n’obtindrà un 25% dels guanys, Pich, un 10 i d’altres capitostos radicals, un 4. La nit de l’estrena, però, la policia precinta la ruleta d’Strauss que gira al Gran Casino de la capital guipuscoana. Salazar Alonso, tot i que ha rebut 500.000 pessetes de l’època, anul·la l’autorització que pocs dies abans havia signat. Pocs dies més tard, però, Strauss aconsegueix que la ruleta s’instal·li a Formentor, amb un èxit espatarrant. La notícia causa tan furor, que Gil Robles, soci dretà i catòlic de Lerroux al govern, n’exigeix el final. L’enginyós Strauss, fart dels desenganys amb els radicals, promet venjança i tira de la manta.


Strauss, després de reclamar una gran suma de diners a Lerroux amb l’amenaça d’explicar-ho tot, decideix escriure una llarga carta al President de la República, Niceto Alcalá-Zamora en que es detallen reunions, contactes, sumes, tota la trama de suborn al Partit Radical i al primer ministre en particular. El President de la República, que no té cap simpatia pel seu cap de govern, utilitza el dossier per treure-se’l de sobre, però sense fer-lo públic. Aviat, però, el coneixerà tot el país: A Bèlgica, on s’ha refugiat després del seu desastre espanyol, Strauss es va reunir amb Manuel Azaña, líder de l’esquerra espanyola. La sotragada al govern va ser importantíssima. El 18 d’octubre del 1935, es va decidir posar l’assumpte en mans del Tribunal Suprem Paral·lelament, es va obrir una comissió d’investigació al Congrés dels Diputats en que Lerroux va oferir la seva darrera gran actuació. Presentant-se com a víctima dels seus rivals de l’esquerra, va ser exonerat dels seus càrrecs. Els homes de Lerroux, però, seran declarats culpables per les Corts. Les conclusions del al comissió van ser demolidores: “Las actuaciones no se ajustaron a la austeridad y ética que en la gestión de los negocios públicos se suponen”. El govern de dretes donarà pas a les eleccions del febrer de 1936 i al juliol de 1936 esclatà la Guerra Civil. Després de la victòria franquista, en un ambient de corrupció i misèria generalitzada, la paraula “estraperlo” definirà el mercat negre amb productes alimentaris que enriquerà fins l’obscenitat personatges amb forts contactes amb el règim. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada