Avui que comença una nova edició del Giro és un día tan bo com un altre per tenir un record per al gran campió que va ser Gino Bartali, l'etern Ginetaccio.
Gino Bartali (Ponte a Ema, Florència, 18 de juliol de 1914 – 5 de maig de 2000) fou un dels grans mites del ciclisme italià i mundial del segle XX, tant per la seva trajectòria esportiva com per la seva integritat moral. Va començar la seva carrera professional el 1935 i ràpidament va destacar per la seva resistència i capacitat en etapes de muntanya, que el portaren a guanyar el Giro d’Itàlia en tres ocasions (1936, 1937 i 1946), essent un dels pocs ciclistes capaç de guanyar-lo abans i després de la Segona Guerra Mundial. També va aconseguir dues victòries al Tour de França (1938 i 1948), una fita excepcional separada per deu anys, un rècord que encara es manté.
La seva victòria de 1938 és especialment significativa, ja
que va tenir lloc durant el règim feixista de Mussolini, però Bartali, catòlic
fervent i discret opositor al règim, va refusar dedicar-li el triomf al
dictador, que tan bé havia utilitzat l'esport per promocionar-se nacionalment i a l'exterior.
Durant la Segona Guerra Mundial, mentre les competicions
estaven aturades, Bartali va posar la seva vida en risc col·laborant amb una
xarxa clandestina per salvar vuit-cents jueus de la deportació, transportant
passaports i documentació falsa amagada a la seva bicicleta, fent servir les
seves rutes d’entrenament com a cobertura. Mai va parlar d’aquests fets en
vida, ja que considerava que "el bé es fa però no es diu". No va presumir d'aquell
gest altruista perquè considerava que, simplement, havia fet el correcte. Un
podia lluir les medalles de la carretera al mallot, però els mèrits a la vida
eren una cosa íntima que no mereixia ser objecte d'aparador. Bartali era un
senyor. Una persona perbene.
La història de Bartali no es va descobrir fins al 2003, quan
els fills de Giorgio Nissim, un activista antifeixista jueu, van descobrir
remenant els papers del pare que Bartali l’havia ajudat. El ciclista, que veia
com els seus èxits havien sigut utilitzats pel règim de Mussolini durant els
anys 30, amagava dins de la seva bicicleta la documentació que va salvar la
vida de 800 jueus un cop els alemanys van ordenar la detenció de tots els
ciutadans d’aquesta religió, per enviar-los als camp d’extermini. Bartali,
admirat pels italians, entregava passaports falsificats destinats a salvar la
vida de centenars de persones.
Aquesta gesta,
reconeguda pòstumament pel Memorial de l’Holocaust Yad Vashem amb el títol de
Just entre les Nacions, el converteix no només en un heroi esportiu, sinó també
humà.
La seva rivalitat amb Fausto Coppi, l’altre gran ídol del
ciclisme italià, va marcar una època i simbolitzava dos models oposats: el
tradicionalisme religiós i conservador de Bartali davant la modernitat i
irreverència de Coppi. Malgrat les diferències, es respectaven profundament.
Bartali va deixar el ciclisme professional el 1954, però va
continuar vinculat al món esportiu com a conseller i comentarista. La seva
figura ha estat reivindicada per la seva ètica, el seu compromís i l’exemple de
superació en moments difícils. El seu llegat va més enllà de les curses: és un
símbol d’humanitat i valentia que va saber conjugar la glòria esportiva amb
l’acció silenciosa per la justícia i la vida.´
La figura gegantina de Bartali potser s’entén millor encara
amb una anècdota més senzilla però d’una gran humanitat i que em va impressionar quan la vaig llegir, publicada a La Vanguardia, el dilluns 7 de maig de 2018. L’ha explicada el
periodista Philippe Brunel, de L’Équipe, i parla del Giro del 1980. Bartali
acompanyava cada any la caravana de la cursa i era rebut com un heroi per tot
arreu, tothom volia saludar-lo, tothom li demanava autògrafs. Aquell any
escrivia un article diari a La Nazione i compartia sala de premsa amb els
periodistes. “Crec que va ser a Campotenese, explica Brunel, quan ens van instal·lar
en una petita escola. Bartali va fer la seva peça al meu costat, damunt d’un
pupitre, com tothom. I en acabar, va agafar un full en blanc, va escriure unes
línies i el va deixar dins del calaix del pupitre”. El periodista no va
resistir la temptació de llegir aquella nota: “A tu, nen que en llegiràs demà,
aquí va treballar, en el teu lloc, Gino Bartali, ‘que t’encoratja a no abaixar
mai els braços’.”
https://www.elcritic.cat/perfils/gino-bartali-un-ciclista-contra-hitler-i-mussolini-136740
https://fosbury.cat/fosbudiary/ciclisme/gino-bartali-lhome-ferro/
https://www.nuvol.com/llibres/gino-bartali-heroi-silencios-que-va-salvar-la-vida-de-800-jueus-41441
