La historia de Superman

Fa poc vaig retrobar al Mercat de Sant Antoni, aquest particular orfenat dels llibres oblidats, un còmic que havia gaudit quan era petit però que vaig perdre en un desigual canvi que vaig fer quan era petit. Va ser una feliç troballa d’un vell amic,  “La historia de Superman”. Va ser un dels primers còmics que vaig gaudir, crec que gentilesa d’una caixa d’estalvis, perquè abans les caixes d’estalvis regalaven llibres per Sant Jordi. Recordava especialment un episodi en què apareixia un cavall que volava, i també les guardes, unes meravelloses guardes amb un plànol on apareix el planeta Krypton. També narra una història cronològica de Superman des de que és petit fins que arriba a l’edat adulta. Els episodis que protagonitza quan és nen i sorprèn a tothom amb la seva força eren els que més m’agradaven. Aquestes retrobades però no són sempre exactament igual que el record, i així per exemple, l’Smallville original va ser traduït per un estrany Villachica, i el Superman del llibre és massa infantil.

És possible que gràcies a llibres com aquest es despertes en mi una fam inesgotable per llegir que encara avui dura.  També és probable  que aquest còmic, junt amb d’altres de Superman,  sigui responsable de l’atracció que sempre he tingut per Superman, en una categoria superior a la d’altres superherois. A casa dels meus oncles, a Lorca, les meves cosines tenien un còmic de Superman III, que no em cansava de llegir quan estava avorrit, malgrat que no havia vist la pel·licula.

A vegades penso en aquest interès pel món dels superherois , un món que no és real i que no té possibilitats de ser-ho. Què fa que sigui tan atractiu?, potser ens agradaria ser com ells, i tenir la capacitat de canviar el món, el judici ràpid per diferenciar el bé del mal i fer sempre allò que és correcte.

Superman va ser el primer dels superherois, el que té un codi més simple, més íntegre i el més fàcil d’interpretar, tant per nens com per adults. Superman va ser creat com el supervivent del planeta Krypton, que arriba a la Terra on els seus poders es multipliquen i és invulnerable. Però Superman no és Kryptonià, en realitat Superman beu de les fonts del nordamericà de l’Amèrica interior, el granger que com els Kent es basa en la moral cristiana, sempre disposats a ajudar al veí, baixar un gat d’un arbre o salvar el món de les urpes de Lex Luthor. Superman representa aquesta integritat, aquest ideal en que creu l’americà mig, i en el que els nens que portem a dins tantes vegades necessitem continuar creient.

Per això, un dels darrers millors Supermans que s’han fet, a banda del de l'Alex Ross, és el Superman de les Quatre Estacions, amb guió de Jeph Loeb i dibuix de Tim Sale, en que Superman té aspecte de nen gran, i on vaig retrobar l’encant que sentia al llegir “La historia de Superman” quan era petit.

Enllaços:
http://www.lacarceldepapel.com/2008/06/08/70-anos-de-superman/