Terry F. Pettijohn i Brian Jungeberg, del Mercyhurst
College de Pennsylvania, van presentar a la trobada anual de la Societat
Americana de Psicologia de l'any 2003, un estudi que relaciona les característiques de les
“conilletes” que apareixen a les portades de la revista Playboy amb els cicles
econòmics. Sens dubte es tracta d'un estudi que haurà exigit un gran esforç per aconseguir resultats satisfactoris.
Tots dos van estudiar les noies aparegudes entre 1960 i 2000 i han
observat que en moments difícils els homes prefereixen les dones amb aire fort,
en plena maduresa, altes i de pit exuberant. En canvi, quan l’economia marxa,
les preferències solen dirigir-se cap a figures més indefenses, més joves i
primes. Segons Pettijohn, “volem gaudir quan l’economia va bé i algú que tingui
cura de nosaltres en els moments més difícils”.
Pot semblar una coincidencia però
en els anys del boom econòmic es va escollir la Playmate més jove de la historia
(Donna Michelle només tenia divuit anys al 1964) i la més prima, June Cochram.
En canvi al 1993, quan l’economia mundial estava en crisi (per la pujada de
preus després de la Primera Guerra del Golf) va ser escollida Playmate de l’any
l’exuberant Anne Nicole Smith.
La teoria segueix una línia
elaborada per primera vegada per Abraham Tesser, de la Universitat de Geòrgia,
que el 1998 va mostrar, a la revista
Psychology Today, que sota condicions econòmiques crítiques les
audiències prefereixen actrius amb ulls petits, d’aparença madura i amb pòmuls
pronunciats.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada