El tambor de detergent

Quan era petit el detergent per a la rentadora era en pols i es venia en uns grans tambors, amb una nansa de plàstic. Colon, Ariel, Dash, Luzil... eren algunes de les marques.  Quan s’acostava l’estiu les marques més atrevides substituïen la tapa per un plat per llençar.   Malgrat que no existia la consciència del reciclatge no s’acostumaven a llençar un cop buits, amb un parell tenies una autèntica bateria  i en el millor dels casos es convertien en un autèntic cofre dels tresors  on els nens guardàvem les joguines. Peces del tente, clicks del playmobil, airgamboys, o l’exin castillos  trobaven lloc en la capsa cilíndrica. Quan volies jugar hi havia dos alternatives, o regirar i regirar fins trobar el que buscaves o bolcar el tambor i escampar pel terra totes les joguines. Per això quan jugaves t’acompanyava una olor de neteja i cartró.

Després algú va tenir la idea de reduir la mida del tambor de detergent, i segurament les mares ho van agrair, però el substitut ja no servia per guardar res. Suposo que tots ho vam intentar, decebuts i no vam comprendre la necessitat del canvi tot i l’alegria de les nostres mares que veiem amb il·lusió com pesava menys la neteja de la roba.

Ara el detergent de les rentadores en pols s’utilitza molt poc i el detergent líquid li ha guanyat la partida. Els envasos es fan pensant en llençar-los i per guardar les joguines hem de comprar contenidors, però les joguines no oloren a net.