La volta al món en vuitanta dies: elogi de l’Imperi i la Industrialització

Jules Verne va publicar  entre el 6 de novembre i el 22 de desembre de 1872  La volta al món en vuitanta dies, per entregues en el diari Le Temps. La història va ser un èxit rotund i va aparèixer en format de llibre al 1873. Des de la seva publicació la novel·la ha gaudit de molta popularitat i s’han realitzat nombroses adaptacions en diversos formats, des de la literatura juvenil; la historieta; el cinema: amb dos pel·lícules bastant correctes, en la primera David Niven interpreta el paper de Phileas Fogg i la segona està protagonitzada per Pierce Brosnan; o els dibuixos animats, amb la increïble Volta al món de Willy Fog, realitzada per BRB.


La història

El dimecres 2 d’octubre de 1872, Phileas Fogg, un gentleman singular i enigmàtic de Londres, escrupolós i ordenat en excés, contracta un majordom just abans de sortir cap a la seva cita diària al Reform Club de la ciutat, on comparteix tertúlia i lectures amb homes de la seva classe i distinció. El nou majordom, un francès que té per sobrenom Passepartout, extravertit i de vida sempre canviant i atzarosa, sembla encantat amb les perspectives de feina fixa i estable, i amb la personalitat del seu nou amo. Durant la tertúlia d’aquella tarda al club, Phileas Fogg debat amb els seus col·legues el cas del robatori de cinquanta mil lliures que un parell de dies enrere havia comès un desconegut al Banc d’Anglaterra. Tot comentant les possibilitats d’èxit de la fugida del lladre, un dels contertulians llegeix un article publicat en el diari Morning Chronicle que sosté que, amb els nous mitjans de transport, es pot fer la volta al món en 80 dies. Fogg, defensor de les tesis del diari, proposa verificar-ho i es juga vint mil lliures que farà la volta al món en 80 dies. Els membres del club accepten l’aposta; s’enllesteixen els papers pertinents i Phileas Fogg surt de pressa cap a casa per anunciar al seu nou majordom que prepari una bossa amb roba: en deu minuts surten de la ciutat per fer la volta al món.

La partida de Fogg es fa immediatament popular i sorgeix la hipòtesi que l’intrèpid viatger potser no ho és tant, sinó que es tracta del lladre del banc, la fita del qual seria escapar amb els diners robats. La policia decideix enviar un inspector rere les seves passes, el detectiu Fix, perquè el detingui a Suez, primera escala important del seu trajecte contra rellotge. Per un motiu o un altre, el detectiu no aconsegueix lliurar mai a Fogg l’ordre de detenció i captura cursada pel Govern britànic i enviada a les diferents oficines que Anglaterra té a les seves colònies a l’Àfrica i l’Àsia. Seguint, doncs, les passes de Fogg i el seu servent, Fix realitza el mateix viatge que els seus perseguits i entaula amistat amb en Passepartout, que sospita que el detectiu és un membre secret del Reform Club que testimonia les diferents etapes del trajecte.

Infinitat d’anècdotes succeeixen als protagonistes de la gesta, que van canviant de mitjà de transport més sovint del que voldrien, el que representa una despesa extraordinària per a l’extravagant Phileas Fogg. Mentre travessen una regió de l’Índia, són testimonis de l’intent de sacrifici d’una dona, en honor de la deessa Kali, a mans d’un grup de bramans. Disfressat d’ànima en pena, Passepartout és capaç d’alliberar-la i emportar-se-la lluny del perill que l’aguaita. Des d’aleshores, la bella senyora Aouda els acompanyarà. A Hong Kong, el servent irresponsable, vençut per la perspicàcia del detectiu Fix, que no sap què fer per aturar el viatger sospitós, s’emborratxa i perd el sentit després d’una inhalació d’opi, la qual cosa provoca la separació i pèrdua dels seus companys de viatge, als quals no retroba fins a Yokohama, al Japó, mentre treballa en un circ fent de malabarista-pallasso i és reconegut pel seu amo. A San Francisco, ja al continent americà, presencien un míting de dos candidats enfrontats en unes eleccions i que acaba en batalla campal, de la qual en Fix surt especialment malparat. A un dels violents, a qui en Fogg havia promès desafiar si es tornaven a veure, el retroben al Pacific Rail. Quan el duel entre Fogg i Stamp W. Proctor és a punt de començar dins mateix del vagó, uns indis sioux proveïts de fusells assalten el tren i posen en perill les vides de tots els passatgers. Passepartout torna a mostrar els seus dots acrobàtics i, arrossegant-se sota els vagons en marxa, aconsegueix desenganxar la locomotora i aturar els vagons davant d’un fort militar, on els auxilien.

L’aventura encara no està acabada, ja que els indis, abans de fugir, s’emporten presoners, entre ells en Passepartout. Phileas Fogg renuncia a continuar el viatge sense el seu servent i va a rescatar-lo. Un trineu a veles; un steamer amb buc de ferro i la resta de fusta, que aniran cremant progressivament; trens, i unes hores de reclusió a la presó d’Irlanda seran encara necessaris en una cursa que, aparentment, finalitza sense èxit: arriben a Londres cinc minuts després de l’hora convinguda, i Phileas Fogg perd l’aposta i es retira a casa seva, fracassat i arruïnat després de la gran quantitat de lliures que ha gastat intentant la gesta. L’endemà, la senyora Aouda confessa el seu amor al senyor Fogg i ell decideix proposar-li matrimoni. Mentre el servent va a concertar una cita amb el reverend que els ha de casar, descobreix que s’han errat en els comptes i han arribat a la meta un dia abans: a mesura que avançaven cap a l’est, guanyaven minuts, i en fer la volta sencera de 360 graus havien guanyat vint-i-quatre hores! Escrupolós i metòdic com sempre, Phileas Fogg arriba al Reform Club a l’hora pactada, vuitanta dies després de la seva partida. No només guanya l’aposta de vint mil lliures, sinó que s’endu al mateix temps l’amor sincer de la seva estimada.

Comentari

Jules Verne va mostrar durant la major part de la seva obra un marcat sentit chauvinista. Per això molts dels antagonistes dels seus llibres són en moltes ocasions britànics, mentre que els protagonistes són francesos. Per això és curiós que el protagonista de La volta al món sigui britànic, malgrat el contrapunt secundari del criat francès Passepartout. El canvi de papers és un encert ja que la història s’entén millor protagonitzada per Phileas Fog, un flemàtic cavaller britànic, que a través de l’Imperi Britànic, el gran imperi del segle XIX, travessarà el planeta en només vuitanta dies gràcies als avenços del transport que ha portat la Revolució Industrial: el ferrocarril, el vaixell a vapor... permetran reduir la distància del planeta. Després de la Revolució dels Transports la Terra serà més petita i amb els imperis estarà al servei dels europeus. La volta al món doncs és un elogi de l’Imperi i la industrialització del segle XIX que semblava que permetria el progrés de la humanitat. Una visió optimista d’un món on les millores semblaven que no acabarien mai.