dimarts, 17 de gener de 2012

Herois de l'Antàrtida

El 17 de gener de 1912 arribava al Pol Sud l’expedició britànica de Robert Falcon Scott. A més del capità Scott l’expedició estava formada per Oates, Evans, Bowers i Wilson. Massa tard, un mes abans havia arribat l’expedició noruega encapçalada per Roald Amundsen.  Totes dues expedicions són un exemple clar de l’esperit de superació de l’ésser humà: tres mil quilòmetres a peu, vents huracanats i temperatures entre 30 i 50 sota zero, sense ajuda exterior. Una aventura èpica i absurda, el Pol Sud era i és un món buit i la seva conquesta no aportava res a la ciència ni al coneixement. Només prestigi, però de res no serveix el prestigi de les nacions: ni salva vides ni millora el món. 


En principi Roal Amundsen no tenia com objectiu arribar al Pol Sud sinó que pretenia arribar al Pol Nord, però els americans Robert Peary i Frederick Cook es van avançar.  Va començar una cursa oficiosa entre els noruecs i els britànics per ser els primers en arribar a la darrera frontera del planeta. Els noruecs, millor preparats, equipats amb trineus arrossegats per gossos, s’avançaren als britànics, que en el seu equip també disposaven de trineus motoritzats que ben aviat es van espatllar. Una part important de l’exit de l’expedició d’Amundsen rau en l’aprenentatge dels esquimals que havien aconseguit una adaptació al medi amb un equip reduït. Per contra els britànics des d’una perspectiva més eurocèntrica van afrontar el desafiament amb una mentalitat colonialista, acostumada a doblegar la natura amb l’utilització dels avenços tècnics. Malgrat els errors de planificació Scott es mostra com una persona més lleial i més humana amb els companys que no pas Amundsen, molt més ambiciós. En un moment de l’expedició, quan dos gossos van caure a una esquerda Scott va decidir salvar-los a qualsevol, però per no posar en perill la vida de cap dels seus companys va baixar ell mateix lliga a una corda al fons negre i tètric de la glacera. 



Derrotats, en el viatge de tornada, els cincs membres de l’expedició moririen. Atrapats en una terrible tempesta de neu els supervivents van quedar tancats en la seva tenda de campanya, congelats i afamats, a només 18 quilòmetres del dipòsit d’aliments més propers. L’ultima entrada en el diari d’Scott està datada el 29 de març.

Els seus cadàvers es van trobar al novembre de 1912. Glòria eterna als herois de l’Antartida.

Ens aferrem fins al final, però ens debilitem, i per suposat el final no pot estar lluny // És una llàstima, però no crec que pugui escriure més // R. Scott // Darrera anotació: Déu, cuida de la nostra gent
Els seus cadàvers es van trobar al novembre de 1912. Glòria eterna als herois de l’Antartida. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada