dimarts, 29 de gener de 2013

La dansa de la gavina, d'Andrea Camilleri




La nova entrega del comissari Montalbano arrenca, ni més ni menys que amb la desaparició de l’home de confiança del comissari, l’inspector Fazio, el més puntual i fidel dels seus homes. Personalment vaig trobar aquesta desaparició un cop d’efecte, la possibilitat que mori el millor dels seus ajudants, el meu preferit, molt millor que Mimí Augello i segurament més imprescindible. 

La desaparició de Fazio junt amb la visió d’una gavina moribunda que dansa abans de caure, arrossegarà el pobre comissari Montalbano cap a un joc perniciós i contrarellotge. El comissari cada cop està més cansat, però no pot defugir el seu destí, malgrat rondinar i rondinar. I com és habitual haurà de sortejar a l’enèsima temptació encarnada en una dona que recorda als àngels. Però moltes coses no són el que semblen en aquesta entrega, que d’altra banda és de lectura tan amena com la resta d’històries de Montalbano.

2 comentaris:

  1. Encara no he tastat cap Montalbano. Ara la meva negra l'encapçala en Benjamin Black- m'agrda molt-, després d'un frustrant inici amb la DLeon.

    ResponElimina
  2. Esta molt bé això de tastar Montalbano: en els seus llibres la gastronomia sempre és molt important. A mi la veritat m'agrada molt, i no només Montalbano, també la resta de llibres de Camilleri, tots ambientats a Sicília.

    ResponElimina