divendres, 4 de gener de 2013

La torre de Cal Felip


La torre de Cal Felip  a l'any 2002,  encara conservava els merlets
La torre romànica de Cal Felip [1] es troba situada a la banda dreta del camí del Mig anant cap a Sant Feliu, al municipi de Sant Joan Despí. Es tracta d'una torre de guaita medieval (segle XI) que té nombrosos paral·lels a la zona del Llobregat: la torre del castell de Collbató, la torre de la Penya del Moro (Sant Just Desvern), la Torre Salbana [2] (Santa Coloma de Cervelló) o la de Benviure (Sant Boi del Llobregat).  Actualment la torre té una masia adossada, la Masia de Cal Felip de la qual la torre rep el nom. Les restes més antigues conservades de la masia de Cal Felip és una arcada gòtica que es construí a ponent de la torre. Al 1618 la casa s'amplià i es restaurà, com evidencien sengles portes a banda i banda del vestíbul, al fons i rera el qual hi ha la torre. La darrera reforma es va realitzar a la fi del segle XIX, en un estil entre neo-medieval i modernista. 

Ambdós edificacions (torre i masia) tenen protecció parcial dins el Catàleg i Pla de Protecció i Rehabilitació del  Patrimoni Arquitectònic de Sant Joan Despí [3], P31. Hem de mencionar que aquest fenòmen de construcció de masies adossades a antigues torres de defensa no és exclusiu de la torre de Cal Felip: sense anar més lluny també el trobem en el cas de la Torre Salbana a Santa Coloma de Cervellò.  Gràcies a la construcció de la masia s'ha conservat tant bé la torre en ambdós casos.

Des de dalt de la torre estant es veu, a l'altra banda del Llobregat, la Torre Salbana, el Castell d'Eramprunyà  i el lloc on hi hagúe el castell de Sant Boi, així com els primers estreps de la muntanya de Sant Ramon, on hi ha la torre de Benviure, avui amagada per l'extensa edificació moderna. També deuria tenir contacte visual amb la torre de la Penya del Moro a Sant Just Desvern, de la qual actualment només es conserva el sócol i la torre Abadal a Sant Feliu de Llobregat.

Les fonts documentals sobre la torre de Cal Felip

Dos són els documents medievals que parlen sobre la torre de Cal Felip:
1)      La torre és esmentada  per primer cop el 1134 en un document de donació de Berenguer Arnau a Sant Cugat (RIUS, 1945, pp. 929).

"Ego Berengarius Arnalis, qui vocor Vitalis, …, corpus meo cum oi meo proprio alaudio habeo in Lubricato, id sunt, terris et vineis, …, quam dimito ecclesie s. Iohannis de Pino. Affrontat predicum alaudium quod dono s. Cucuphati: ab oriente in monte vocitato Orsa, a meridie in ipso collo de Gavarra, ab occidente in flumine Lubricati, a parte vero circi in turre Bernardi Moronis…"


Berenguer Arnau qui vocor vitalis dona al Sant Cugat el seu cos i un alou que té al Llobregat (amb l'excepció d'una peça que dona a l'esglèsia de Sant Joan Despí). L'alou limita a Llevant amb el mont d'Orsa (Sant Pere Martir), a ponent amb el Llobregat, a Migdia amb el coll de la Gavarra (Cornellà) i a la tramuntana amb la torre de Bernat Moronis. És molt probable que es tracti de la torre de Cal Felip, ja que a Sant Joan Despí (on, a partir de la situació descrita, es troba la torre) ni s'ha trobat ni es coneixen notícies de cap altre torre.

2)      La segona notícia de la torre de Cal Felip fa referència  a la venda d'una terra. Al 1439 Joan Puig, abans de Sant Joan Despí, ara ciutadà de Barcelona, ven a Bernat de Montpaó una peça de terra, amb una torre o fortalessa que havia format part del mas Puignacler, situada a Sant Joan Despí sots alou de l'Almoina, pel preu de vint sous barcelonins (BAUCELLS, 1984, pp. 196, doc 114).

Descripció de la torre

La torre romànica de Cal Felip fa 14'60 metres d'alçada sense contar el coronament de la part superior, acabat modernament, a finals del segle passat quan es feren les reformes de la masia. La planta de la torre és circular, amb 2'50 metres de diàmetre interior, 1'10 metres de gruix a la base i 4,70 metres de diàmetre total.



A l'interior de la torre actualment hi ha tres pisos, més el terrat superior, refet a finals del segle passat en la reforma de la casa. No hi ha cap seguretat que aquests tres pisos corresponguin a divisions antigues, tot i que sembla que ha de ser el  més normal.




Al pis baix, a nivell dels baixos de la casa, hi ha una volta rebaixada moderna. A aquest pis correspon una finestra espitllera que es veu des de l'exterior. El pis de sobre es cobert per una volta hemiesfèrica que té al centre  un òcul o pas, avui tapat, d'uns 60 cm de diàmetre. Aquesta volta, molt regular de forma i estructura, podria ser antiga tot i que és difícil d'assegurar perque a la fi de segle passat tot  l'interior d'aquest pis va ser pintat i arranjar en estil neogòtic, per a ser utilitzat com a capella. Per çó no es pot veure l'aparell, que permetria verificar si la volta és o no romànica i si hi ha o no cap finestra. Per sobre d'aquest pis n'hi ha un altre en el qual s'obre una finestra exteriorment espitllerada que ha de correspondre a una de les dues espitlleres que es veuen des de l'exterior, però com que està tapiada no es pot dir amb quina exactament. Aquesta finestra s'eixampla interiorment en biaixos i es cobreix per un arc de mig punt adovellat, de 60 cm d'amplada màxima de llum amb l'àmpit horitzontal (PAGÈS, 1992, pp. 621). 



El paredat de la torre està format per filades de pedres de mida petita i mitjana (alguna de més grossa) escairades a martell. S'hi barreja tota mena de materials, principalment licorella, però també calcària i alguns, pocs, carreus d'arenosa.  Els carreus són rectangulars, escairats a martell i ben tallats, mitjanament regulars, formant filades més homogènies. Al costat d'aquests hi ha també, disposades horitzontalment llossetes primes, col·locades de cantell o intercaledes entre carreus més regulars, i, tambè disposades horitzontalment en filades més primes. Les pedres o carreus més grans, generalment, són a la part inferior de la torre, al que correspondria a la planta a nivell del sól. A mida que puja el paredat es va fent més petit i homogeni. Aquest paredat, per al qual es va aprofitar tota mena de material disponible, podria correspondre als primers anys del segle XI. La forma i disposició de molts carreus de la part baixa de la torre s'assembla molt a la d'algunes esglèsies de l'època, posteriors a allò que s'ha anomenat primer romànic però que encara no han adoptat el paredat ben tallat i escairat del romànic plé o del segle XII (PAGÈS, 1992, pp. 621).

No es sap on era situada la porta originària, perque evidentment avui totes les obertures d'accés als pisos són grans portes rectangulars modernes. Segurament la porta originària degué ser elevada, com és costum en aquestes torres i encarada a un lloc poc exposat que en aques cas correspondria a la part de la torre actualment no visible.

La torre de Cal Felip correspon bé amb la definició que d'aquest tipus d'elements realitzà Manuel Riu i Riu (RIU, 1985). Segons Manuel Riu i Riu les torres de guaita solen ser de dos pisos, tot i que poden tenir tres. Acostumen a tenir volta hemiesfèrica al soterrani i també al darrer pis, sota el terrat, ja que ambdues voltes els proporcionen major consistència. Amb freqüència a les filades baixes hi ha restes de l'aparell de "soga y tizón": alternen els blocs disposats horitzontalment amb altres blocs més prims posars verticals a la mateixa filadam de forma semblant a les construccions coetànies del califat de Córdova. La part superior sol tenir un sostre pla o terrat per facilitar les tasques de vigilància (aquest aspecte no s'ha conservat a la torre de Cal Felip per les reformes del segle passat). És probable que aquestes torres disposesin d'una coberta cònica de fusta.

La torre de Cal Felip és la més estreta de les torres romàniques conservades a la comarca. Per les seves mides s'assembla més a la torre del castell de Collbató o de la Penya del Moro (Sant Just Desvern) que amb la Torre Salbana (Santa Coloma de Cervelló) o la de Benviure (Sant Boi del Llobregat). El paredat és més regular que el de la torre del castell de Collbató però té els murs més prims (1,10 metres en comptes de 1,50 metres).

Montserrat Pagès  i Paretas data el paredat de la torre, per comparació amb altres esglèsies de la zona, al segle XI tot i que és més probable que es constuïs a les primeries del segle XII (PAGÈS, 1992 a, pp. 621). Aquesta proposta cronològica es corroborada per la forma de les finestres, característica del primer romànic. Segons Montserrat Pagès  i Paretas el més versemblant és que la torre s'hagués construït  a causa de les ràtzies almoràvits de la primeria del segle XII, una al 1107 i una altra al 1114-15 (PAGÈS, 1992 b, pp. 411). Entre aquesta data i la citació de la torre al 1134 cal situar l'edificació de la torre.

Per desgràcia la torre de Cal Felip, declarada BCIN des del 2001, i actualment propietat del Futbol Club Barcelona, està abandonada i s'està deteriorant. La desídia és total i des de la construcció de la Ciutat Esportiva Joan Gamper la torre ha perdut els merlets i s'està malmetent ràpidament.  


La masia i la torre deteriorant-se cada cop més


Bibliografía

BAUCELLS i REIG, Josep (1984): El Baix Llobregat i la Pia Almoina de la seu de Barcelona. Catàleg del fons en pergamí de l'Arxiu Capitular de la Catedral de Barcelona, Barcelona

BUJÁN, Josep i JOAQUÍN, Alfred (1995): Sant Joan Despí. Història d'un poble bi-mil·lenari, Barcelona

Castells catalans, Els (1967-79): Barcelona, Editorial Dalmau

Catàleg de Monuments i conjunts històrico-artístics de Catalunya (1990), Ed. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Barcelona

Catàleg i Pla de Protecció i Rehabilitació del  Patrimoni Arquitectònic de Sant Joan Despí (1995), Ed. Ajuntament de Sant Joan Despí , Sant Joan Despí

MADUELL, Alvar (1987): Sant Joan Despí, un recorregut per la Història, Barcelona

PAGÈS i PARETAS, Montserrat (1992 a): Art romànic i feudalisme al Baix Llobregat, Barcelona

PAGÈS i PARETAS, Montserrat (1992 b): "Torre de Cal Felip", Catalunya romànica, Barcelona

RIU i RIU, Manuel (1985): "L'aportació de l'arqueologia a l'estudi de la formació i expansió del feudalisme català", Estudi General. 5-6. La formació i expansió del feudalisme català. Actes del col·loqui organitzat pel col·legi universitari de Girona (8-11 de gener de 1985). Homenatge a Santiago Sobrequés i Vidal, Girona

RIUS, José (editor) (1945): Cartulario de Sant Cugat del Valles, Barcelona



[1] També coneguda amb el renom de Torre Mora.
[2] La torre Salbana apareix referenciada amb el nom de torre Salbana (PAGÈS, 1992 a, pp. 418) tot i que també podem trobar-la citada com torre Salvana (Castells catalans, Els (1967-79): Barcelona)
[3] Aprovat per la Comissió d'Urbanisme de Barcelona del Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya  el 8 de febrer de 1995. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada