Adéu a les Brigades Internacionals

El 28 d'octubre de 1938 els voluntaris estrangers de les Brigades Internacionals van desfilar pels carrers de Barcelona i van marxar definitivament després d’haver lluitat contra el feixisme i el totalitarisme colpista. En un context internacional en que les democràcies occidentals van girar l’esquena a la legítima República les Brigades Internacionals van ser defensors del govern legítim. Es posava fi al sacrifici de milers d’idealistes de tot arreu que havia començat des del principi de la Guerra Civil.

Molt sovint d'amagat i sense el suport dels seus governs, uns trenta-cinc mil voluntaris (malgrat que algunes estimacions parlant de seixanta mil), majoritàriament obrers i esperonats per l'URSS i els partits comunistes, van sortir de França, Alemanya i Àustria, Polònia, Itàlia, els EUA, Irlanda, la Gran Bretanya, Iugoslàvia, el Canadà, Hongria i Escandinàvia per integrar-se en els batallons d'estrangers de l'exèrcit republicà.

Fins i tot hi va haver cubans, argentins, grecs, japonesos, àrabs i jueus. Uns quants centenars de voluntàries estrangeres, integrades sobretot en unitats mèdiques, també es van posar a disposició de la República. Les Brigades Internacionals van participar en les grans batalles de la guerra i es calcula que una tercera part dels voluntaris hi van perdre la vida.

S’ha calculat que un 85% dels efectius de les Brigades va estar format per comunistes. Gairebé la meitat dels efectius les integraven artistes, estudiants, escriptors, periodistes, científics, enginyers, metges i polítics. Les Brigades van ser la unitat més intel·lectual de la història. Segons Castells un 45 % dels seus membres eren intel·lectuals, un 44% professionals i obrers i un 11% aventurers. Els internacionals desenvoluparan un paper molt rellevant en la lluita, constituint una part essencial de les forces de xoc i de maniobra, i van lluitar des del primer dia amb valor, guanyant-se l’estima del poble republicà.

Al setembre de 1938 el govern de Negrín va proposar la retirada de les Brigades Internacionals, buscant un cop d’efecte internacional paral·lel forçant a les potències democràtiques a prendre iniciatives sobre la massiva intervenció alemanya i italiana a la Guerra Civil. Al 1938, però, les Brigades Internacionals molt castigades no jugaven un paper determinant en el desenvolupament de la guerra. Molt castigats en els enfrontaments havien patit moltes baixes i algunes unitats estan composades fins per dos terços de soldats espanyols. Després de la derrota en la batalla de l'Ebre, i seguint les exigències internacionals de la vergonya de Munic, l'exèrcit republicà va accedir a desmobilitzar les Brigades, que el 28 d'octubre de 1938 van rebre un multitudinari comiat popular a Barcelona.

Al comiat, la dirigent comunista Dolores Ibárruri va qualificar els brigadistes de “llegenda, exemple de solidaritat i herois de la democràcia”. Tot i això, molts desmobilitzats van patir repressió als seus països o, senzillament, van tornar a agafar les armes contra el feixisme en la Segona Guerra Mundial. Idealistes generosos que van donar en molts casos fins i tot la seva vida per unes llibertats que havien de ser nostres i que el franquisme i la complicitat internacional van robar al país durant gairebé quaranta anys.  

Fonts d’ampliació

CASTELLS, Andreu (1974): Las Brigadas Internacionales de la guerra de España, Barcelona, Ed. Ariel

PRESTON, Paul (2000): La Guerra Civil española, Barcelona, Ed. Plaza Janés

REVERTE, Jorge M. (2009): El arte de matar. Cómo se hizo la Guerra Civil Española, Madrid, Ed. RBA

TUNÓN DE LARA, Manuel et alii (1989): La Guerra Civil. 50 años después, Barcelona, Ed. Labor