dissabte, 12 d’octubre de 2013

El somni de Colom


El descobriment d’Amèrica per Cristòfor Colom (o El somni de Colom) va ser pintat entre 1958 i 1959 per Salvador Dalí. És un exemple d’obra de gran format (410x284 centímetres) propi de les obres historicistes que començarà a freqüentar el pintor empordanès a partir dels anys 50, un cop consolidat com un pintor mundialment reconegut, que es limitarà a recollir els dòlars i l’èxit. Igual que els pintors pompiers de finals del segle XIX, Salvador Dalí trobarà especial atenció en la realització de quadres històrics de glorificació nacional, un cop consolidat com un dels pallassos i valedors oficials del règim franquista.

En aquest quadre representa a Santiago, patró d’Espanya, i segons el propi Dalí quan el va pintar va sentir per primera vegada el calfred de la unitat de la pàtria (una unitat de la pàtria tan oportunament reivindicada actualment). Tot neix de quatres pètals d’un gessamí que explota en un núvol atòmic creador. La figura que apareix en el pendó és Gala i el personatge agenollat amb un crucifix és el mateix Dalí. Dalí va explicar que va intentar homenatjar a Velázquez a través del quadre de La rendició de Breda que aquí es recrea amb la verticalitat de les creus i les alabardes, sota les quals es remet al Crist de Glasgow. Al marge d’una qualitat tècnica molt gran (com sempre) el quadre em sembla interessant perquè malgrat la suposada grandiositat que pretenia plasmar Salvador Dalí, a mi em transmet una sensació  incòmode que és la impressió que tinc a partir del record del que va ser la “descoberta” i posterior conquesta d’Amèrica. Un episodi de la Història basat en la força que va alterar a partir de 1492 el rumb de les dues ribes de l’Atlàntic. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada