dimarts, 4 de febrer del 2014

Aigua Bruta, de Pau Vidal


Un detectiu que no és detectiu, un lingüista que no fa de lingüista, un riu (com diria el cantautor) que ja no és un riu. Aigua Bruta és la primera novel·la escrita per Pau Vidal (li seguirà Fronts Oberts), traductor al català de les novel·les d’Andrea Camilleri. Protagonitzada per Miquel Camiller (primer homenatge a Andrea Camilleri) treballa recollint argot per la l’Acadèmia d’Estudis Catalans, però té un projecte secret: actualitzar el Diccionari etimològic de Joan Coromines.

Muntant una moto recorre els pobles mogut per la seva vocació, la caça del mot, fins que l’atzar el porta davant d’un misteri: un excursionista mort, un riu contaminat, un  científic desaparegut, una empresa farmacèutica sospitosa... 


Pau Vidal aconsegueix en aquesta novel·la una entretinguda novel·la negra, amb uns divertits secundaris: la padrina amb la que viu devoradora de llibres de lladres i serenos, la becària Juli, el policia Richi,... Pau Vidal aprofita per omplir de les pròpies reflexions personals a través de Miquel Camiller que sembla un alter ego del propi Pau Vidal... Com s’ha definit per part d’un crític i membre de l’Acadèmia d’Estudis Catalans Aigua Bruta (Premi de Literatura Científica 2006) és la primera novel·la d’intriga etimològica en català.  

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada