diumenge, 2 de febrer de 2014

Toxico, de Charles Burns



Tóxico és el primer àlbum d’una trilogia en color de Charles Burns. Charles Burns , amb un més que evident homenatge a Tintín i Hergé en la part gràfica i amb clares ressonàncies de William Burroughs quant a guió, ens endinsa en una història en la que l’adolescència es converteix en un autèntic malson. Drogues, fulles d’afaitar, fetus… una passarel·la plena de surrealisme i moments veritablement sinistres. El llibre està ple dels llocs comuns de Burns i de les seves angoixes. El protagonista adolescent viu un món paral·lel oniríc ple d’imatges inquietants basades en la imaginaria “pop” nordamericana, i els seus personatges estan treballats amb una cruel perfeccionisme. Però potser el més cruel és que resulta tant desolador el món real com el món imaginat. 


Malgrat la inspiració gràfica en les imatges dels àlbums de Tintín i en certa mesura algunes creacions d'Yves Chaland (pel seu traç més gruixut), no té res a veure amb les històries de Tintín, és més resulta prou impactant per un tintinòfil. El protagonista disposa d’un tupè com Tintín, les parets s’obren com als soterranis de Moulinsart, els rius transporten persones en perill com Tchang al Lotus Blau, alguns personatges tenen nombre a l’uniforme com a Objectiu La Lluna i les formes mutants amb taques blanques i vermelles senyoregen Tóxico igual que els bolets de l’espai de l’Estel Misteriós.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada