dilluns, 24 de febrer de 2014

Holodomor: el genocidi d'Ucraïna, 1932-1933


Matar de fam els pagesos d’una de les terres més fèrtils del món, Ucraïna. Aquesta va ser la decisió d’Stalin, i gairebé ho aconsegueix entre el 1932 i el 1933. És l’Holodomor, un genocidi que tot i no ser tan conegut com el genocidi jueu, o el genocidi armeni és igual de esfereïdor. El fet que els seus impulsors governessin durant molt de temps els va permetre desfer-se de bona part de les proves de tan criminal actuació. De l'Holodomor no existeix gaire documentació per poder testificar la brutal magnitud d'aquesta fam. I és que les intencions d'Stalin van ser les de destruir amb cura tots els testimonis gràfics d'aquest horror. Durant molt temps va caure sobre aquest esdeveniment un mantell ignominiós de silenci, que ara està començant a esquinçar-se.

Són nombrosos els grups socials o nacionals víctimes de la maldat intrínseca de Stalin. Les matances i deportacions, en unes condicions que conduïen a morts segures, van ser molt nombroses i prolongades. Però n'hi ha una que va ser la principal: la fam creada a Ucraïna, que va provocar la mort de milions de persones. Entre 8 i 10 milions de persones (un 20% de la població d'aquesta república soviètica).


Quan Stalin arriba al poder el 1924, va veure en el nacionalisme ucraïnès una amenaça pel poder soviètic, creient que qualsevol revolta futura podria provenir dels Kulaks. Els kulaks eren els pagesos rics de la URSS que tenien propietats i contractaven a treballadors. Stalin va decidir acabar amb ells. L'any 1929 va arrestar milers d'intel·lectuals ucraïnesos sota falses acusacions i o bé, els va afusellar, o bé, els va enviar a camps de treball a Sibèria.

Va dur a terme la col·lectivització de les explotacions ucraïneses, requisant totes les terres i el bestiar privats, això va afectar aproximadament el 80% de la població, anteriorment coneguda com el graner d'Europa per la seva rica producció en blat. 10 milions de persones van ser desposseïdes de les seves llars i pertinences. Van ser enviats a Sibèria en trens de mercaderies sense calefacció, així van morir almenys un terç d'ells. Els que es van quedar a Ucraïna ho van passar igual o pitjor.

L'efecte va ser la fam massiva i prolongada, van morir milions de persones. Possiblement, atès els resultats del cens de població del 1937, la pèrdua de vides humanes a conseqüència del esgotament físic total, tifus, malalties, canibalisme, repressions, suïcidis, etc. va ser de entre 8 i 10 milions de persones.

El país ucraïnès sempre havia estat qualificat de "graner" de Rússia o d'Europa pel fet de ser, gràcies a la fertilitat de les seves terres, un dels més importants productors de blat. Després de la fase prèvia de col·lectivització seguida d'àmplies deportacions a Sibèria, entre els anys 1932 i 1933 es van produir unes requises i unes incautacions massives de tota la producció alimentària, que van condemnar a la mort per fam milions d'ucraïnesos. Mentrestant, la Unió Soviètica procedia a exportar a altres països el que s'havia incautat als pagesos d'una de les seves repúbliques. Tots els que volien fugir d'aquella fam tan artificial com despietada i desplaçar-se a zones urbanes eren retinguts pels militars.

El 1930 Ucraïna produïa el 27% del blat de la URSS, però subministrava el 38% del blat que recaptava l’Estat. El 1931 amb una disminució de la producció a causa de la col·lectivització Moscou mantenia la mateixa recaptació tot i que sabia que era impossible acomplir-la. L’agost de 1932 tota la collita de blat serà requisada i transportada a les estacions de ferrocarril, on tot sovint es podrirà a les sitges. Els camperols, privats de tot mitjà de subsistència furguen el terra buscant arrels, menjant l’escorça dels arbres i la sola de les sabates. Es donen casos de canibalisme. Els camperols abandonen les cases i es dirigeixen a les ciutats però les autoritats no els permeten entrar. Un cordó de soldats aïlla Ucraïna de la República Russa amb la intenció de mantenir el bloqueig econòmic. Les autoritats s’acarnissen amb els camperols i els treuen tots els mitjans per procurar-se aliments. Els camperols ucrainians moren de fam al costat de sitges plenes de blat custodiades pels soldats. De 1931 a 1933 la URSS exporta més blat i mantega que en els anys precedents, i nega la fam i l’ajuda internacional que el 1921-1923 va salvar a milions de persones. La fam del 1932-1933 no existeix ja que la URSS no pot exportar blat per adquirir divises a la vegada que sol·licita ajuda humanitària. Stalin amaga la fam i exhibeix una màscara de prosperitat. D’altra banda, després de la mortalitat, molts russos van ser enviats a Ucraïna per repoblar els pobles devastats. La destrucció del camperolat ucrainià es va portar a terme paral·lelament a la decapitació de la intel·lectualitat, a la russificació de les ciutats i a l’eradicació de la religió ortodoxa i catòlica a Ucraïna. El maig de 1933 Ucraïna va deixar de ser una entitat nacional [1].


Segons Mykola Skrypnk, comunista ucraïnès, van morir vuit milions a Ucraïna i el nord del Caucas. El demògraf i economista Peter Wiles, accepta la xifra de cinc milions només a Ucraïna, d’un milió al Kuban, poblat de cosacs zarapogs (d’origen ucrainià) i d’un altre milió a la regió Don-Volga, poblat per cosacs i russos d’origen alemany. El demògraf francès Alain Blum, autor de Naître, vivre et mourir en URSS, 1917-1991 (París, 1994) demostra a partir de les estadístiques oficials de sis milions de defuncions provocats per la fam. La taxa de mortalitat passa del 29 per mil el 1932 al 70 per mil el 1933 (més del doble!!). La taxa de mortalitat a Ucraïna va arribar a multiplicar-se per 10. Blum nota que no es tracta d’una fam tradicional. A les fams tradicionals li seguien una gran fecunditat, però això no va succeir a Ucraïna després de 1933. La violència de la crisi no va provocar una senzilla ruptura de famílies sinó la desaparició completa de llars senceres. Molts pobles es van buidar [2].

Mentre Stalin contemplava molt atent l'aniquilament dels pagesos ucraïnesos que havia promogut, seguia al detall la destrucció en 40 dies del temple religiós més gran de Moscou, el Crist Salvador, construït durant 50 anys per commemorar la victòria sobre Napoleó. En el seu lloc Stalin projectaria erigir el Palau dels Soviets.

Només bastant recentment s'ha començat a divulgar una de les actuacions terroristes d'Estat més grans, com és l’ esdevinguda a Ucraïna sota la dictadura soviètica. El 2003, l'Assemblea de l'ONU va aprovar una declaració de reconeixement d'aquesta gran tragèdia.

Avui Ucraïna continua tenint rèmores d'aquell temps. És, certament, un país amb una doble ànima, amb una meitat que mira cap a Rússia i una altra que ho fa cap a Europa i es debat entre la doble ànima i el record. Elements que cal tenir presents per entendre la situació que travessa el país durants aquests dies. 



[1] TERNON, Yves (1995): El estado criminal. Los genocidios en el siglo XX, Editorial Península, Barcelona, pàgines 249-250
[2] MEYER, Jean (2007): Rusia y sus imperios (1894-2005), La Rusia de los zares: de los últimos Romanov a Vladímir Putin, Editorial Tusquets, Barcelona, pàgines 204-216


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada