dimarts, 8 d’abril de 2014

Microrelat 5: Sinceritat



Tot el que la seva ment esquizoide li havia fet patir aquell dia van provocar l’entrada al monestir. No sabia perquè després de quatre anys somrient als executius que pujaven i baixaven en l’exclusiu ascensor que conduïa al despatx del Director General, aquell dia tot va canviar i va deixar de fingir. Al Sotsdirector li va dir que les seves corbates eren horribles, al Director de la secció Internacional que els tirants i el cinturons eren excloents... i així tothom va rebre la seva dosi de veritat. Però potser el que més va sobtar va ser quan va dir al Director General que feia panxa i que el pàdel no li servia de res. L’acomiadament va ser fulminant. 

Tres mesos més tard, quan va entrar al monestir i les portes es van tancar al seu darrera va respirar alleujat. Per sort el vell edifici de pedra no tenia ascensor.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada