dimarts, 8 d’abril de 2014

Subirachs: la força de la pedra aspra


L'escultor Josep Maria Subirachs va morir dilluns als 87 anys d'edat, com a conseqüència d'una malaltia neurodegenerativa. L'artista era reconegut especialment pel seu treball a la portada de la Passió del temple de la Sagrada Família de Barcelona. 

Subirachs va néixer a Barcelona el 1927 en una família humil del Poblenou. Va haver de renunciar a la carrera d'arquitectura i es va decantar per l'escultura. 



A més d'escultor, Subirachs era un artista polifacètic, que va treballar tècniques com la pintura, el dibuix, el gravat, el cartell, el tapís, la il·lustració de llibres, el disseny de joies i l'encunyació de medalles, a més de realitzar escenografies per a teatre i dansa. Entre d'altres reconeixements, Subirachs va ser reconegut amb la Creu de Sant Jordi i la Medalla d'Or del Mèrit artístic de l'Ajuntament de Barcelona. 

Es va formar al taller d'Enric Monjo entre el 1942 i el 1947 i també va treballar durant uns mesos amb Enric Casanovas, tot i que va morir pocs mesos després que Subirachs entrés al seu taller.

El 1948, Maria Subirachs va fundar el grup Postlectura, juntament amb els escultors Francesc Torres Monsó i Martí Sabaté i els pintors Esther Boix, Ricard Creus i Joaquim Datzira. Subirachs va viatjar a París amb una beca per ampliar els estudis. També va viatjar a Bèlgica arran de la invitació del pintor Luc Peire, que havia descobert la seva obra al Saló d'Octubre, on Subirachs va exposar entre el 1949 i el 1957.

Josep Maria Subirachs va evolucionar del seu noucentisme inicial cap a un estil més expressiu i esquemàtic. "Subirachs és un dels escultors cabdals de la segona meitat del segle XX", va dir el crític d'art Daniel Giralt-Miracle amb motiu del 85è aniversari de l'artista. "Va fer un salt mortal –va afegir– de l'escultura noucentista a l'abstracció gràcies a la seva excel·lent formació. I als anys 80 va recuperar la figuració reprenent el llenguatge del Renaixement i el Barroc i combinant-lo amb el 'pop art'. No es pot qüestionar que és una artista molt original i molt personal". 



Al llarg de la seva trajectòria, Subirachs va realitzar més d'un centenar d'escultures públiques arreu del món, més de 70 de les quals són a Barcelona, com el monument a Francesc Macià de la plaça de Catalunya, el monument a Narcís Monturiol, el fris 'Barcelona' de l'Ajuntament de Barcelona, els relleus de l'edifici del Banc de Sabadell del Passeig de Gràcia i la porta de la capella de Sant Jordi del Palau de la Generalitat. A més, se'l considera un renovador de l'art sacre, tot i que es declarava agnòstic, amb les escultures que va realitzar per al santuari de la Virgen del Camino, a Lleó. El nexe en comú de la seva obra és la duresa expressiva de les seves escultures. 



L'agra polèmica que van despertar els grups escultòrics que va fer per a la façana de la Passió van marcar la trajectòria de Subirachs. Va començar-hi a treballar el 1986 i la tasca es va perllongar fins al 2005. Va dissenyar i esculpir la Façana de la Passió del Temple Expiatori de la Sagrada Família de Barcelona, motiu pel qual va viure al mateix temple, tal i com havia fet anteriorment Antoni Gaudí. Les escultures de la Passió estan considerades la seva gran obra de referència.  La darrera obra que va realitzar per a la basílica van ser les portes de bronze que va crear per a la façana de la Glòria. En total, va fer més de 100 escultures de pedra i quatre portes de bronze. Personalment considero que les crítiques que va rebre van ser injustes. Es pot criticar o no la decisió de continuar les obres de la Sagrada Família però crec que la Subirachs va fer una gran feina a la façana de la Passió i el seu estil aspre i contundent, amb figures de perfil dur, s'adapta perfectament al sentiment de la Passió i mort de Crist. Però Barcelona és una ciutat amb certa tendència al caïnisme cap els seus, i les desmesurades crítiques a Subirachs són un exemple.




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada