Arquitectura del futur: Blade Runner i Frank Lloyd Wright

L’apartament que el detectiu Deckard té a la pel·lícula Blade Runner no és un disseny completament inventat sinó que té com a referència la Casa Ennis-Brown (1923-1924), obra de l’arquitecte Frank Lloyd Wright per la família Ennis. Frank Lloyd Wright i Charles Ennis compartien l’amor per l’art i l’arquitectura maia que va servir d’inspiració per l’edifici. Gran part de la Casa Ennis la constitueixen els imponents blocs de formigó que sostenen la casa en l’abrupta vessant. Altres cases de blocs de formigó construïdes per Frank Lloyd Wright a la regió i en aquesta època tenen una altra escala més relacionada amb la seva concepció de l’arquitectura residencia, el que Frank Lloyd Wright denominava “escala humana”. Es reduïen alçades inútils per trobar una escala més còmoda per als habitants de la vivenda. La casa Ennis suposarà, però una ruptura d’aquest principi: els sostres són molt alts, el que explica la massa de formigó per sobre la línia de les finestres. L’aspecte monumental de tota la construcció queda una mica suavitzat i humanitzat gràcies a les dimensions dels blocs de formigó i la combinació de blocs llisos amb altres estructurats.

L’edifici s’aixeca sobre el cim d’un turó de Hollywood, a prop de Griffih Park, a la zona residencial de Los Feliz. A Ridley Scott li va agradar tant la casa que la va tornar a utilitza a Black Rain (1989). Posteriorment també ha aparegut a Rocketeer (1991).

Però només l’escena en que Deckard surt al balcó per contemplar la ciutat (feta amb pintura mat) es va rodar realment a la casa. L’interior de l’apartament, dissenyat per Syd Mead, es va construir en un estudi. L’apartament està composat per un rebedor, lavabo, dormitori, sala d’estar i menjador. Per construir el mobiliari Laurence Paull, es va guiar per un llibre d’il·lustracions futuristes anomenat “High Tech”. 

Com que es volia que cada decorat generés una aura emocional, l’apartament de Deckard reflecteix la seva personalitat i el disseny es perd en les ombres, igual que les emocions i sentiments de Deckard, soterrades pel seu treball “era una cova, era un úter, així que les habitacions eren molt lineals, i les parets sobresortien com taüts contemporanis”, explica el director d’art de Blade Runner, Laurence Paull.