Ramón Tamames en la seva interessant aproximació sobre
Miguel Primo de Rivera, Ni Mussolini ni Franco: la dictadura de Primo de Rivera
y su tiempo (2008, pàgina 34), recull unes paraules del dictador que resulten
molt curioses, però que no deixen de tenir un sentit econòmic tangible:
"El gorrión perjudica los sembrados, porque diezma el
grano, pero come tal cantidad de insectos que beneficia con creces a la
agricultura. Da más de lo que hurta. Los ladrones también. Haz una estadística
de lo que entre todos ellos roban en un año, y valúalo. Y después haz otro de
lo que ganan millares de policías. Sin ladrones, la guardia civil, la policía,
muchos jueces y autoridades, estarían de más, y no se fabricarían llaves, ni
cajas de caudales, ni puertas, ni cerraduras… ¡Cuánta gente desocupada! ¿Qué
desastre! ¡Si todos los ciudadanos cumplieran la ley, cuánta gente se quedaría
sin comer!"
Una part de les afirmacions de Primo de Rivera és certa: en
la nostra societat tot és quantificable, i fins i tot de la destrucció és pot
crear, a vegades més que des d'allò que és correcte. Però d'aquí a justificar
el robatori com un benefici social hi ha
una distància gran, tot i que com deia Proudhom "la propietat és un
robatori", el primer robatori a partir del qual es basteix la societat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada