No sempre dos i dos son quatre i així m’ha semblat en el darrer llibre que he llegit d’Andrea Camilleri, protagonitzat per Salvo Montalbano. És tracta de la novel·la “Amb l’aigua al coll”, traduïda en castellà com “Por la boca muere el pez”, mentre que en l’original italià el títol és “Acqua in bocca”, els traductors aquí han interpretat el títol més que traduir-lo directament. És tracta d’un llibret molt curt, de només noranta-nou pàgines, massa curt i amb un preu poc raonable. Al final del llibre s'incluoen set pàgines de l'editor on es narra la gènesi de la història.
En aquest cas que Andrea Camilleri ha escrit en col·laboració amb Carlo Lucarelli Salvo Montalbano comparteix investigació amb Grazia Nero, inspectora en cap de Bolonya. Escrita en forma de cartes, retalls de diari, informes, fotografies... els dos investigadors s’intercanvien informació per tal de resoldre el cas. No és el primer cop que Camilleri utilitza aquest recurs poc narratiu però molt dinàmic, “La concessió del telèfon” o “La desaparició de Pato” són un bon exemple.
Malgrat que el llibre arrenca de forma interessant el final és precipitat i no m’ha semblat creïble. En la cohabitació amb la inspectora Nero, Montalbano perd una part de la seva identitat, tot i que la lectura del llibre m’ha servit per interessar-me en aquest nou personatge, del que espero poder llegir alguna novel·la. Però com he apuntat al principi el resultat és menys engrescador que el que hom espera i més que sumar els dos protagonistes es resten i s'anul·len en part.
 |
| Un exemplar de Betta Splendens |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada