dimecres, 8 de febrer de 2012

Fabià Estapé



Avui llegia al setmanari El Temps (núm. 1442) el darrer article de Fabià Estapé, recentment desaparegut. El curriculum de Fabià Estapé és impressionant, economista i professor universitari (va introduir les idees de Joseph Schumpeter i John Kenneth Galbraith), degà de la Universitat de Barcelona, col·laborador de Laureano López Rodó en el Plan de Desarrollo entre el 1972 i 1974, i malgrat aquest fet militant de CCOO i del PSUC.

Els articles de El Temps, sota el títol “Estapé respon” són autèntiques perles de coneixement molt necessàries en un moment com l’actual en que la deriva neoliberal ha portat a l’economia mundial a una reestructuració que ratlla el caos. En el darrer paràgraf a la pregunta sobre si es produirà una recuperació definitiva Estapé contestava:

Encara haurem d’esperar una mica més. Hi ha molts territoris de l’estat que són a anys llum de la recuperació, i si sobreviuen és gràcies als calés d’uns altres territoris. Ja m’enteneu. Ara, en qualsevol ca, la senyora Merkel ja comunicarà a Rajoy què ha de fer aquests anys vinents. I a partir d’aquí, ja ho veurem”.

En poques línies, de forma clara i pedagògica com sempre, Estapé ho torna a dir tot: els problemes de desequilibri territorial, el dèficit fiscal de Catalunya, la submissió de les polítiques internes a les directrius europees. Descansi en pau una veu tan necessària.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada