dimarts, 7 de febrer de 2012

Novel·la negra

Aquesta setmana es celebra  la BCNegra, la Setmana de la Novel·la Negra a Barcelona. És un esdeveniment que serveix per homenatjar a Vázquez Montalban, creador de Carvalho, una de les meves primeres aproximacions al gènere, i la porta que em va permetre accedir a un dels meus autors actuals preferits, Andrea Camilleri i el seu comissari Montalbano. 

La novel·la negra no deixa de ser un fenomen curiós, seguit per molts lectors entre els quals em trobo, pacífics i segurament ansiosos d’una vida tranquil·la que ens submergim durant unes pàgines entre pistes, assassinats, robatoris i tots tipus de crim. Iniciat de forma magistral per Arthur Conan Doyle, pare (penedit) de Sherlock Holmes, i consolidat magistralment per Agatha Christie mare de Miss Marple i Hercules Poirot, actualment aquest gènere gaudeix d’una excel·lent salut, amb el boom de la  novel·la negra nòrdica, sobretot amb la saga Millenium, tot i que la novel·la negra mediterrània també obté un reconegut prestigi. 

Il·lustració de Fernando Vicente

 Però què és el que fa que aquest gènere tingui tant èxit?. És possible que malgrat que no ens agradaria viure els problemes i crims que narren aquests llibres si que ens reconforta la idea de seguretat que es conclou quan es resolen els misteris que es plantegen. D’altra banda les investigacions i les enquestes que es realitzen són una prova per al nostre enginy, igual que els mots encreuats, les endevinalles o altres jocs mentals dels que hi ha molts afeccionats. No ens agraden els problemes, però si ens agraden les solucions, i no hi ha solució sense problemes.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada