Una recent restauració de una pintura del Museu del Prado, ha permès comprovar que es tractava de una còpia bessona de la Gioconda, que va sortir del taller de Leonardo, alhora que el quadre original (1503-1506). La pintura del Prado, acabada de restaurar llueix com una peça interessantíssima. L’absència de l’sfumato la fa més nítida que l’original, però també menys naturalista.
La Rèplica del Prado (restaurada) |
No es tracta però d’una obra del mateix Leonardo, sinó que probablement és obra de l’aprenent i presumpte company de Leonardo, Francesco Melzi.
La pintura procedeix de la col·lecció reial i apareix esmentada per primera vegada a principis del segle XVII. Es va considerar una còpia flamenca, perquè es va identificar com a roure la fusta del quadre. Anys més tard es descobrir que la fusta era noguera i ca passar a considerar-se italiana.
El Museu del Prado era conscient de posseir una còpia de la Gioconda que es diferenciava d’aquesta en tres aspectes fonamentals. En primer lloc la tècnica: no estava feta mitjançant el cèlebre sfumato, inventat per Da Vinci, que consistia a afegir subtils capes de pintura fins a difuminar els contorns per a crear una atmosfera més densa. En segon lloc les celles, sigui culpa de l’sfumato o no la Mona Lisa no té celles i la que hi ha al Prado sí. I en tercer lloc per l’absència de paisatge: la dona de somriure estrany que penjava a Madrid era un retrat sobre fons negre. Després que els infrarojos revelessin que hi havia una capa afegida, unes mostres van permetre descobrir el paisatge, idèntic al de la pintura del Louvre, i la restauració ha retirat la capa de pintura negra afegida fa dos-cents anys, quan als retrats era freqüent utilitzar un fons negre. Curiosa i diferent forma d’interpretar el valor de les pintures anteriors i de l’obra i voluntat de l’artista, que els permetia modificar l’essència del quadre sense gaire miraments,
L'original (Louvre) i la rèplica (El Prado) |
La rèplica del Prado abans i després de la restauració |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada