dissabte, 18 de febrer de 2012

El general Batet

Avui es compleixen setanta-cinc anys de l’assassinat del General Batet, a mans de la rebel·lió franquista per la ferma oposició contra aquesta.

Domènec Batet i Mestres (Tarragona 1972-Burgos 1937) fou un militar català, que es va caracteritzar per la defensa de la legitimitat democràtica al llarg de la seva trajectòria professional.



Durant els anys 20 va ser molt crític amb els militars africanistes com Franco o Millan Astray, als que en l’informe que va redactar com a jutge instructor de l’”Expedient Picasso” acusava de dubtosa valentia en la guerra del Marroc, i de mal govern amb els seus soldats. Batet va escriure que el tan lloat valor dels oficials dels Regulars s’inspirava en l’alcohol, la cocaïna i la morfina, i que les seves característiques principals eren la jactància i la pretensió. Més concretament parlava del “teatral y payaso Millán Astray, que tiembla cuando oye el ruido de las balas y rehúye su puesto” [1]. Aquestes crítiques no s’oblidaran mai i segons Hilari Raguer, autor de El General Batet. Franco contra Batet: Crònica d’una venjança, Franco les tindrà molt presents en la sentència de mort que li aplicarà l’any 1937. L’any 1926 Batet fou un del militars implicats en la Santjoanada [2], l’intent militar de derrocar el Dictador Miguel Primo de Rivera.

Un cop proclamada la Segona República va ser nomenat Capità General de Catalunya (1931-1935), càrrec en el que va mostrar absolut respecte a la recent creada Generalitat de Catalunya i des del que va aturar la Revolta de Companys l’octubre de 1934. Batet, amb una mostra de prudència que contrasta amb la brutalitat de Franco a Astúries va terminar amb l’aixecament amb un nombre de víctimes molt menor. Els canons emplaçats a la Plaça de Sant Jaume van disparar, per exemple, càrrega buida [3]. Davant la impossibilitat de triomf de la revolta Batet va negociar la rendició de la Generalitat al cap de només deu hores de la proclamació de l’Estat Català. Va acordar amb Companys els termes de la rendició. El general Batet va ordenar que s’obrissin les portes de la Generalitat i que els mossos sortissin amb els braços en alt. Companys va replicar que això seria perillós, ja que a fora esperava una excitada multitud i que un noi havia estat ferit quan enarborava la bandera blanca sobre el palau de la Generalitat. El general va donar llavors unes altres ordres. Les portes s’obririen i ell enviaria un representant per a que acceptés la rendició. D’aquesta manera es va permetre a la Generalitat rendir-se de forma digna i sense que hi hagués més vessament de sang [4]. El general Batet va emprar el sentit comú i la moderació per a retornar l’autoritat al govern central. Va ordenar als seus homes que fossin “sords, muts i cecs” davant de qualsevol provocació [5]. La dreta en general, i Franco en particular, no van perdonar mai Batet per no haver escarmentat els catalans amb un bany de sang.

Artilleria a la Plaça de Sant Jaume durant els Fets d'Octubre

Quan va esclatar el cop d’estat del 36 Batet estava destinat a Burgos com a Cap de la Sisena Divisió Militar. Quan es va negar a participar en l’alçament el van arrestar. Mola va impedir que l’executessin, en record a la seva llarga amistat, però Franco va intervenir en el seu judici posterior per assegurar-se que el condemnessin a mort i l’executessin [6].

Com avui escriu el seu besnét, Francesc Carbó Seriñana, en una carta publicada al diari Ara i al diari de Tarragona, és de justícia recordar-lo. “... en una època en què els valors de la honradesa i la lleialtat són difícils de mantenir, el general Batet constitueix un referent d’indubtable interès...”

Enllaços d’interès



[1] PRESTON, Paul (2006): Botxins i repressors. Els crims de Franco i dels franquistes, pàgina 125
[2] TAMAMES,Ramón (2005): Ni Mussolini ni Franco: la dictadura de Primo de Rivera y su tiempo, pàgines 371-373
[3] BEEVOR, Antony (2005): La Guerra Civil Española, página 45
[4] JACKSON, Gabriel (1965): La República Española y la Guerra Civil, página 148
[5] PRESTON, Paul (2008): La Guerra Civil Española, página 89
[6] PRESTON, Paul (2011): L’Holocaust espanyol. Odi i extermini durant la Guerra Civil i després, pàgina 348, i RAGUER, Hilari (1997): El General Batet. Franco contra Batet: Crònica d’una venjança, pàgines 216-286



2 comentaris:

  1. Molt bon recull i excel.lent informació. Gracies per citar.me i recordar al meu besavi en el teu blog. Avui dia 19 de febrer el diari "El punt Avui" treu un ampli reportatge. Et puc dir que l' acte del dia 17 de febrer al MHC va ser emotiu i ple d' interès pel que ens van aportar els conferenciant i pel reconeixement que la família va rebre a un familiar honrat i fidel a la república. El 25 d' abril farem també en clau tarragonina una xerrada a la sala de plens de l' Ajuntament i mitja hora abans a les 7 del vespre a la casa on va néixer de la Tarraco Romana descobrirem una placa de record.
    Francesc Carbó i Seriñana

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies per la lectura. Em va resultar molt impactant i emotiva la carta que vas publicar al diari i per això vaig escriure aquesta entrada. Me n'alegro que t'hagi interessat

      Elimina