diumenge, 16 de setembre de 2012

Fracassos de formigó, les Veles d'Scampia


L’arquitectura no sempre és sinònim de progrés, i a vegades la feina de l’arquitecte no aconsegueix crear uns espais millors. Un dels exemples més clars són les Veles d’Scampia, construïdes a partir de 1962 al Nord de Nàpols, seguint el projecte de Francesco di Salvo, amb l’objectiu de proporcionar habitatge a un preu assequible a les classes més populars, però que s’ha acabat convertint en un niu de delinqüència i droga, on la Camorra regna i es nodreix d’executors i silencis.


Les Veles, són un conjunt de quatre edificis, anomenades així perquè recorden la forma d’una vela de vaixell, recullen algunes de les teories de l’estil internacional de l’arquitectura, amb línies clares i manca de decoracions supèrflues ja que l’efecte estètic es troba en la forma dels edificis, ús del formigó treballat acabat en blanc... Francesco di Salvo intenta com molts altres arquitectes, que han seguit les teories i treballs sobre vivenda de Le Corbusier i els CIAM (Congressos Internacionals d’Arquitectura Moderna), dominar els espais per aconseguir crear una zona residencial digna amb carrers amples i oxigenats gràcies a la concentració de l’habitatge vertical. Culpar l’arquitectura del fracàs no seria just, ja que l’arquitecte al crear l’espai no pot controlar eternament l’ús que se’n farà malgrat que l’hauria de preveure. Però Francesco di Salvo ha fet construccions similars a les Veles d’Scampia que no s’han degenerat com aquestes. L’èxit o fracàs de l’arquitectura va més enllà del valor de la pròpia arquitectura i depèn de condicionants que se li escapen. L'arquitecte és responsable de la qualitat i execució d'un projecte, però no del manteniment posterior a càrrec dels usuaris i l'administració. 


Segons Roberto Saviano a Gomorra (pàgina 77) les Veles han esdevingut el símbol podrit del deliri arquitectònic o potser simplement una utopia de ciment, que no ha pogut oposar resistència contra la construcció de la màquina del tràfic de drogues que ha penetrat en el seu teixit social. L’atur crònic i l’absència total de projectes de desenvolupament social han fet que s’hagi transformat en un lloc capaç d’emmagatzemar tones de droga així com en un taller per transformar els diners facturats amb la venta de drogues en economia viva i legal. No és casualitat que la zona nord de Nàpols concentri la relació camells-nombre d’habitants més alta d’Europa. 











Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada