dissabte, 1 de setembre de 2012

Porco Rosso, un porc que no vola només és un porc



Porco Rosso és la història de Marco Pagotto, un ex-pilot de la Força Aèria Italiana, convertit en caça recompenses, buscat pel govern de torn per desertar de les seves files. La seva aparença és la d’un porc que no s’acaba d’explicar. No és la única pel·lícula de Miyazaki on en el porc és un animal important. Estrenada el 1992 la pel·lícula neix inicialment com un encàrrec de JAL (Japan AirLines) per un migmetratge que es projectaria en els vols de mitja distància de la companyia. Però el projecte, en el qual Miyazaki va desplegar tota la seva passió pels avions, va créixer fins convertir-se el un llarg metratge.

La personalitat de Porco Rosso denota un passat turmentós, el que el fa que sigui un ésser poc expressiu, fred i calculador, però com Humphrey Bogart a Casablanca amb un gran cor sota la màscara.


Com sempre les dones tenen un paper essencial en aquesta pel·lícula de Miyazaki. Gina, amiga de la infància de Marco, propietària del l’Hotel Adriano, esposa de pilots, trista i melancòlica estima a Marco, però ell no creu que mereixi el seu amor. Fio Piccolo, una jove dissenyadora i mecànica serà la responsable del nou hidroavió de Porco.



La figura del rival de Porco Rosso té dos cares: d’una banda estan els Mamma Aiuto (una congregació de pirates maldestres que semblen sortits dels Autos Locos), que rivalitzen amb Porco pels diners i les joies. D’altra banda hi ha Donald Curtis (un pilot nord-americà que es ven al millor pagador) que vol enamorar a Gina, famosa cantant, eterna amiga de l’heroi, i ser més popular que Porco. La baralla final entre Porco i Curtis per la jove Fio, que culmina l’acció, és molt fordiana i recorda el duel de L’home tranquil.


Veure un porc parlant en un món d’humans al principi és xocant, però com en la pel·lícula és natural, ràpidament deixa de condicionar la visió i s’accepta que un porc pot ser, en aquest cas és, millor que un home. Segons Porco Rosso: “un porc que no vola només és un porc”.


Els hidroavions tenen una gran importància en l’acció: els dissenys basats en avions reals són una part vital de la història, que recull l’esperit de les curses de competició com la Copa Schneider.



La banda sonora és preciosa, sobretot Toki ni wa mukashi no hanashi wo, la cançó final. L’animació és perfecta i els colors sorprenen. Els paisatges reprodueix una costa adriàtica idealitzada, i una Itàlia colpejada pels feixistes i la pobresa de la Gran Depressió. Porco Rosso no és aliè a aquesta situació i es situa en un bàndol: “prefereixo ser un porc a ser un feixista...”.



Porco Rosso és un tribut a l’amistat i a l’esperança. Parla d’un temps mort i de futur, insistint en que un va ser per conèixer el que serà.

Un dels millors animes que s’han realitzat mai. 



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada