dimarts, 18 de setembre de 2012

Santiago Carrillo (1915-2012)





L'exsecretari general del Partit Comunista d'Espanya (PCE), Santiago Carrillo, ha mort als 97 anys a Madrid. Nascut a Gijón, Astúries, el 1915, Carrillo tenia una llarga i dilatada vida política des de que fou elegit secretari general de les Juventudes Socialista, des d'on participà en l'aixecament revolucionari d'Astúries (1934) i pel qual fou empresonat fins al febrer del 1936. 

Un cop acabada la guerra civil, el dirigent comunista es va exiliar a França, des d'on va intentar fer oposició al règim de Franco. Des de 1960 al 1982 va dirigir el PCE. Carrillo va ser un dels personatges claus de l'anomenada transició espanyola, després de la mort del dictador Francisco Franco. El seu retorn a Espanya es produeix al 1976, i un any després es legalitza el Partit Comunista, després d'arribar a un acord amb Adolfo Suárez per no reclamar la República. Un cop legalitzat el seu partit, fou diputat per Madrid des del 1977 al 1986.

La crisi del PCE a partir del 1981 i la seva desfeta electoral de l'any següent l'obligaren a dimitir de la secretaria general (1982), però la seva voluntat de conservar un fort ascendent sobre l'organització comunista el portà a l'enfrontament amb la nova direcció, encapçalada per Gerardo Iglesias, la qual l'expulsà del comitè central (1985). 

L'exsecretari general del PCE va ser l'únic intel·lectual espanyol que va donar suport a l'Estatut del 2005 i un defensor del federalisme a Espanya.


En el moment de la mort es valoren les persones en el seu context històric, a vegades abusant de la distorsió. Santiago Carrillo és un dels principals protagonistes polítics de la història contemporània d’Espanya, ja que va viure  la Segona República, la Guerra Civil, la lluita antifranquista i la Transició, i com a tal és jutjat: alguns només tenen present l’episodi no del tot clar de Paracuellos del Jarama durant la Guerra Civil; d’altres es queden amb el seu paper a la Transició que va permetre la col·laboració del PCE per la consolidació de la democràcia parlamentaria de forma pacífica. Personalment jo em quedo amb la imatge de Santiago Carrillo durant el cop d’estat del 23-F: només tres diputats no van amagar-se sota els seients quan els Guàrdies Civils comandats per Tejero van irrompre al Congreso: Manuel Gutiérrez Mellado, Adolfo Suárez i Santiago Carrillo.   




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada