dissabte, 29 de setembre de 2012

Pruitt-Igoe i el final de l'arquitectura moderna



El 15 de juliol de 1972, a les 15:32, va ser dinamitat i convertit en runes el grup residencial de Pruitt-Igoe, en San Louis (Estats Units). Les vivendes de baix cost de Pruitt-Igue, obra de Minoru Yamasaki havia caigut en la trampa del diagrama decorat i no funcionava correctament. El conjunt residencial patia continus actes de vandalisme per part dels residents, en part per una defectuosa estimació, durant la fase de disseny, de la classe social i els costums dels seus destinataris, de manera que la inseguretat ciutadana va arribar a fer tant insostenible la vida en el barri que ningú no volia traslladar-s’hi a viure. El que havia nascut com una demostració dels més alts ideals de l’arquitectura moderna posats al servei de la societat s’havia d’enderrocar només vint-i-cinc anys després de la seva construcció. 




Amb l’enderroc de Pruitt-Igoe semblava sentenciar una part de l’estil internacional, funcionalisme, racionalisme o moviment modern. La voladura dels edificis és una metàfora dels problemes que pot tenir l'arquitectura, però malauradament no és l'únic exemple de barris d'alta densitat d'ocupació que no funcionen de forma correcta. 



1 comentari:

  1. a Yamasaki li cauen uns quants edificis, pobre. L'alta densitat urbana és un bé ecològic que s'ha de saber controlar. Moltes altres barriades sí que han funcionat. La política és la màxima responsable.

    ResponElimina