dijous, 12 de desembre de 2013

Espanya contra Catalunya

Prestigiosos historiadors participaran aquesta setmana a Barcelona en el simposi 'Espanya contra Catalunya', que serà la trobada acadèmica més important que s'haurà celebrat per analitzar aquesta qüestió. El simposi, que durarà del 12 al 14 de desembre i se celebrarà a la seu de l'Institut d'Estudis Catalans (carrer del Carme, 47), ha estat acollit amb irritació pel PP i la premsa de la denominada caverna, ja que analitza el conflicte sense caure en la visió edulcorada espanyola.

El simposi dirigit per Jaume Sobrequés, està organitzat pel Centre d’Història Contemporània de Catalunya i la Societat Catalana d’Estudis Històrics, i s'emmarca en el Tricentenari del 1714. Diversos ponents analitzaran amb criteris històrics, des del segle XVIII fins als nostres dies, les conseqüències que ha tingut per al país l’acció política, gairebé sempre de caire repressiu, de l’Estat espanyol en relació amb Catalunya. L’anàlisi té un caràcter transversal des del punt de vista temàtic, cronològic i disciplinari, amb participació d’historiadors, economistes, juristes, sociòlegs i lingüistes.

 Entre els participants n'hi ha de les diverses escoles i sensibilitats. L'historiador Josep Fontana farà una lliçó inaugural el dia 12 sobre els 300 anys de conflicte polític d'Espanya amb Catalunya. Després el mateix Sobrequés exposarà com al segle XVIII Espanya va centralitzar-se. Agustí Colomines seguirà amb el model d'Estat liberal espanyol del segle XIX, mentre que Josep Maria Solé i Sabaté repassarà els intents catalans d'autonomia als segles XX i XXI, des de la Mancomunitat al segon Estatut. El també historiador Lluís Roura analitzarà la repressió militar a Catalunya. El politòleg Ferran Requejo presidirà aquesta sessió matinal.

La sessió de la tarda estarà dedicada a la repressió econòmica i social, i la presidirà l'historiador Lluís Duran i Solà. L'historiador Joaquim Nadal, president del PSC de Girona, repassarà l'arrencada de l'espoli econòmic al segle XVIII, mentre que Jordi Maluquer de Motes exposarà el pes de la indústria catalana com a motor de l'economia espanyola al segle XIX. L'economista Francesc Cabana detallarà el cost que van tenir les desigualtats espanyoles en l'economia catalana al mateix segle, i la també economista Núria Bosch analitzarà com al segle XXI s'ha arribat a "l'apoteosi de l'espoli".

Divendres la sessió matinal estarà dedicada a la repressió cultural i lingüística, i la presidiran el politòleg Carles Boix. i l'historiador i exdirigent del PSC Antoni Dalmau. L'historiador Jordi Casassas parlarà de les agressions culturals, el lingüista August Rafanell de la pervivència de la llengua catalana, i l'economista Francesc Roca de la falsificació de la història, mentre que l'historiador Salomó Marquès abordarà l'espanyolització del sistema educatiu. Finalment, el professor d'història de la comunicació Josep Maria Figueres plantejarà la repressió dels mitjans de comunicació, i el jurista Tomàs de Montagut detallarà la uniformització espanyola contra el dret propi català.

El tercer dia estarà dedicat als diferents exilis que han patit els catalans, en una sessió que presididirà l'economista Oriol Amat. El director del Museu d'Història de Catalunya, Agustí Alcoverro, explicarà l'exili austriacista, que va ser el primer exili contemporani al país, mentre que el també historiador Ramon Arnabat parlarà dels del segle XIX. Mercè Morales abordarà finalment els de segle XX, especialment el de 1939.

La lliçó de cloenda la farà el sociòleg Salvador Cardús, que analitzarà el paper que ha fet el sentiment d'humiliació com a desencadenant de l'eclosió independentista que viu Catalunya.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada