Flash Gordon

George Lucas explica que va tractar de fer-se amb els drets de Flash Gordon per portar el personatge a la gran pantalla, però com que els posseïdors dels drets demanaven molt més del que Lucas podia pagar, no li va quedar més remei que inventar els seus propis herois, malgrat que aquests no contessin amb un nom tan il·lustre i conegut. Però és evident que Luke Skywalker s’inspira clarament en la creació d’Alex Raymond.

Amb el caliu de l’èxit de l’estrena d’Star Wars Dino de Laurentis sí que es va poder fer amb els drets de Flash Gordon i va produir una pel·lícula dirigida  per Mike Hodges. La pel·lícula explica com el jugador de rugby Flash Gordon (Sam J. Jones) viatjarà amb la periodista Dale Arden (Melody Anderson) i amb el Doctor Zarkov (Chaim Topol) en una astronau cap el planeta Mongo. Pretenen detenir el pèrfid emperador Ming (interpretat per un genial Max Von Sydow) que ha decidit destruir la terra. Al·lucinada space opera, que sembla dissenyada per una estrella del rock, a mig camí entre el show de discoteca i l’horterada. Així el planeta Mongo es rebel·la un immens escenari d’un concert, en el que Queen posa la genial banda sonora. 

Llunyana queda la seriosa Star Wars, i Flash Gordon es converteix en  una divertida i desenfadada exaltació colorista, plena de divertida irreverència, que encara avui és una obra de culte entre els afeccionats a la ciència-ficció (la pel·lícula Ted serà un continu homenatge).  Completen l’encertat repartiment el Princep Barin (Timothy Dalton), el Princep Vultan (Brian Blessed) i la morbosa Ornella Mutti, dona vida a la Princesa Aura, la filla d’un emperador Ming, que interpretat per Max Von Sydow es va convertir en un dels dolents més atractius del cinema contemporani.