dilluns, 2 de desembre de 2013

Frozen


Amb una història llunyanament inspirada en “La reina de les Neus” de Hans Christian Andersen, Disney ha estrenat Frozen, el  Regne del Gel. En l’entramat en que s’ha convertit Disney-Pixar, cada cop sembla més difícil establir quin estudi s’imposa a l’altre en moltes de les pel·lícules. I tot i que Disney ha edulcorat en excés massa històries i actualment no sempre és sinònim de bons productes, només cal veure uns instants l’insuportable Disney Channel per adonar-se’n que moltes vegades Disney només és una marca que ven, aquest no és el cas.


Frozen és una bona pel·lícula, amb una bona història (que recorda poc a l’original en que ens han dit que es basa, i és normal, La reina de les Neus és una història molt fosca). Frozen explica un conte sobre dues germanes, l’Elsa i l’Anna i el poder de la primera sobre el fred i el gel que portarà un hivern etern al regne d’Arendelle.  



Frozen potser té una mica de Pixar, però és bàsicament una pel·lícula de princeses Disney (i aquí sí que hi ha diferències amb les princeses Pixar, com Brave), amb els seus moments musicals, les seves princeses i Reines, els seus súbdits complaents, els seus prínceps blaus (i no tan blaus...). i els companys simpàtics, amb un ren fidelíssim, uns curiosos trolls i principalment Olaf, un ninot de neu molt divertit que s’estima l’estiu i és potser el personatge més Pixar. Pel que fa a la qualitat tècnica de la pel·lícula és molt bona.  De les darreres pel·lícules de Disney recorda més a Enredados que a Rompe Ralph. I igual que la primera servirà per vendre un munt de marxandatge i segur que és un dels grans èxits del Nadal.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada