dilluns, 2 de desembre de 2013

L'elefant que era amic del Rei


Hi havia una vegada un Rei al que li agradava matar elefants. També era molt amic d'un soldat, però quan el soldat (que volia ajudar al Rei) es va convertir en elefant, el Rei va decidir que no li convenia que la gent sàpigues que era amic de l'elefant i el va deixar de banda. Es va començar a dir que l'elefant havia estat dolent, i l'elefant es va retirar al seu palau. Diumenge, després de viure noranta-tres anys, va morir l'elefant...

L'exgeneral Alfonso Armada va morir diumenge als 93 anys d'edat a Madrid. Alfonso Armada fou durant disset anys el responsable de la secretaria de Juan Carlos quan aquest era príncep, primer, i rei, després. I també fou un dels seus amics i consellers durant tot aquest temps. Quan hi va haver el cop d'estat de Tejero Armada era el segon cap de l'estat major de l'exèrcit espanyol. Multitud de proves l'incriminen com un dels artífexs del cop d'estat del 23 de febrer del 1981. Armada fou condemnat el 1983 a trenta anys de presó; en va complir cinc i el 1988 el govern de Felipe González el va indultar per raons de salut i per haver acatat la constitució espanyola.

La tarda del 23 de febrer de 1981, el tinent coronel de la Guàrdia Civil Antonio Tejero Molina va irrompre al capdavant de 200 guàrdies civils en l'hemicicle del Congrés, on es procedia a la investidura de Leopoldo Calvo Sotelo, al crit de: ¡Al suelo todo el mundo!

L'operació colpista havia començat el juliol de 1980, amb una reunió en la van estar presents el tinent coronel Tejero, el civil Juan García Carrés i el tinent coronel Pedro Mas Oliver, ajudant del tinent general Jaime Milans del Bosch,  capità general de València. El tema de discussió era la fràgil situació política del país i l'elevat nombre de morts i segrestos per terrorisme. El cop va comptar amb tres punts clau en el seu plantejament: la presa del Congrés, la intervenció de la Divisió Cuirassada Brunete (DAC) i la incorporació al cop dels capitans generals després del bàndol que es faria públic a València. Diversos indicis apunten que el pla establia el nomenament del general Armada  com a president del nou Govern, una espècie d'operació "De Gaulle", que buscava la formació d'un govern de concentració nacional (sense les forces nacionalistes basques ni catalanes) amb la resta de partits de l’espectre polític.

Es va actuar amb celeritat per neutralitzar el pla dels colpistes, ja que Milans del Bosch havia imposat l'estat d'excepció a València i Tejero s'havia fet fort al Congrés, però durant la mitjanit del 23 de febrer el general Alfonso Armada es va presentar al Congres dels Diputats amb un doble objectiu: convèncer al tinent coronel Tejero que deposes la seva actitud i assumir ell mateix el paper de cap del govern, va dir “a les ordres del Rei”, una acció anticonstitucional però que intentava reconduir el cop d’estat cap a una variant més tova. Malgrat tot Armada no era la “autoridad competente” (l'elefant blanc) que esperava Tejero i el guàrdia civil el va despatxar violentament. Va actuar Armada, oportunista, per iniciativa pròpia) o darrera d’Armada hi havia el coneixement d’òrgans de l’Estat? (MUNIESA, 2005, pàgina 133).

El capità general de Madrid, Guillermo Quintana Lacaci va impedir que la Cuirassada es posés en marxa, mentre que el  tinent general José Gabeiras Montero, cap de l'estat Major de l'Exèrcit,  va desmuntar els intents de Milans de convèncer als capitans generals que el Rei estava darrere del cop. Però res hagués donat resultat sense la intervenció directa del rei Joan Carles, qui va aparèixer a la televisió vestit de capità general, desautoritzant als conspiradors. Passades les sis del demà, el capità general Miláns del Bosch va deixar el seu lloc de comandament després d'haver ordenat la volta dels homes i els carros de combat desplegats a València a les seves respectives unitats. La Divisió Cuirassada no es va mobilitzar i les Capitanies Generals estaven sota control. En el Congrés, a les nou del demà del 24 de febrer, el tinent coronel Tejero va signar la seva rendició en l'anomenat Pacte del Capó, en la que s'establia que no es demanessin responsabilitats de tinent cap a a sota, petició que va ser acceptada per la cadena de comandament militar.

El 19 de febrer de 1982, 32 militars i el civil Juan García Carrés, dirigent dels sindicats verticals del règim franquista (que va morir en 1986), es van asseure en el banc dels acusats, obrint-se la vista pública d'un consell de guerra que va concloure el 24 de maig. La trama civil no es va investigar mai. La sentència es va fer pública el 3 de juny. El general de divisió Alfonso Armada, sentenciat pel Consell Suprem de Justícia Militar a 6 anys, va veure augmentada la seva pena en 24 anys i la pèrdua d'ocupació. 

Alfonso Armada sempre es va declarar innocent de la participació el cop d'estat, però els seus arguments no han semblat mai gaire convincents. El que queda menys clar és el paper que el Rei, que tan confiava en Alfonso Armada, va jugar en la trama. N'era conscient i es va desdir en l'últim moment?. Sembla estrany que Armada actués sense el coneixement del seu pupil. Va ser "borbonejat" pel Rei?. I mai no ha quedat clar què va passar en una entrevista que a principis de desembre de 1981 van mantenir Alfonso Armada, al comandament de la Divisió Pirenaica, amb Enrique Múgica i Joan Raventós, membres del PSOE. Que es va tractar en aquella estranya reunió mai no s'ha explicat perquè els seus participants no van informar, però no es descarta que es tractes la suspensió constitucional i la formació d'un Govern d'Unitat Nacional Transitori (MUNIESA, 2005, pàgines 127-128). Lamentablement la mort d'Armada i el seu silenci previ deixen massa preguntes per resoldre sobre el procés de la Transició. 

Fonts consultades
Bernat MUNIESA (2005): Dictadura y Transición. La España Lampedusiana. II. La monarquia parlamentaria. Publicacions i Edicions UB, Barcelona





Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada