Coca Cola

Si que és cara la Coca Cola!!!. Sort que a mi m'agrada més la Pepsi.

Subasten una obra d'Andy Warhol per 31,5 milions de dòlars

La historia de Superman

Fa poc vaig retrobar al Mercat de Sant Antoni, aquest particular orfenat dels llibres oblidats, un còmic que havia gaudit quan era petit però que vaig perdre en un desigual canvi que vaig fer quan era petit. Va ser una feliç troballa d’un vell amic,  “La historia de Superman”. Va ser un dels primers còmics que vaig gaudir, crec que gentilesa d’una caixa d’estalvis, perquè abans les caixes d’estalvis regalaven llibres per Sant Jordi. Recordava especialment un episodi en què apareixia un cavall que volava, i també les guardes, unes meravelloses guardes amb un plànol on apareix el planeta Krypton. També narra una història cronològica de Superman des de que és petit fins que arriba a l’edat adulta. Els episodis que protagonitza quan és nen i sorprèn a tothom amb la seva força eren els que més m’agradaven. Aquestes retrobades però no són sempre exactament igual que el record, i així per exemple, l’Smallville original va ser traduït per un estrany Villachica, i el Superman del llibre és massa infantil.

És possible que gràcies a llibres com aquest es despertes en mi una fam inesgotable per llegir que encara avui dura.  També és probable  que aquest còmic, junt amb d’altres de Superman,  sigui responsable de l’atracció que sempre he tingut per Superman, en una categoria superior a la d’altres superherois. A casa dels meus oncles, a Lorca, les meves cosines tenien un còmic de Superman III, que no em cansava de llegir quan estava avorrit, malgrat que no havia vist la pel·licula.

A vegades penso en aquest interès pel món dels superherois , un món que no és real i que no té possibilitats de ser-ho. Què fa que sigui tan atractiu?, potser ens agradaria ser com ells, i tenir la capacitat de canviar el món, el judici ràpid per diferenciar el bé del mal i fer sempre allò que és correcte.

Superman va ser el primer dels superherois, el que té un codi més simple, més íntegre i el més fàcil d’interpretar, tant per nens com per adults. Superman va ser creat com el supervivent del planeta Krypton, que arriba a la Terra on els seus poders es multipliquen i és invulnerable. Però Superman no és Kryptonià, en realitat Superman beu de les fonts del nordamericà de l’Amèrica interior, el granger que com els Kent es basa en la moral cristiana, sempre disposats a ajudar al veí, baixar un gat d’un arbre o salvar el món de les urpes de Lex Luthor. Superman representa aquesta integritat, aquest ideal en que creu l’americà mig, i en el que els nens que portem a dins tantes vegades necessitem continuar creient.

Per això, un dels darrers millors Supermans que s’han fet, a banda del de l'Alex Ross, és el Superman de les Quatre Estacions, amb guió de Jeph Loeb i dibuix de Tim Sale, en que Superman té aspecte de nen gran, i on vaig retrobar l’encant que sentia al llegir “La historia de Superman” quan era petit.

Enllaços:
http://www.lacarceldepapel.com/2008/06/08/70-anos-de-superman/

La terra de l’aigua roja i el cel vermell

Fa molt temps els romans van arribar a una terra buscant nous horitzons. En aquesta terra van trobar un riu roig i per això el van anomenar Rubricatum, després van passar els segles i la gent va oblidar la llengua dels romans i Rubricatum es va convertir en Llobregat. A banda i banda del riu van néixer petits pobles. La terra era fèrtil i feia créixer amb força les llavors que li confiaven. Poc a poc el món va canviar i va arribar un dia que les fàbriques donaven més diners que les fruites, va arribar molta gent i calia que tinguessin sostre, els pobles van creixer i es van convertir en ciutats, i gran part de la terra fèrtil es va cobrir de ciment i quitrà. Vam oblidar que un riu roig travessava aquesta terra i es va embrutar la sang del riu amb la brutícia de les fàbriques i de les cases.

En aquesta terra el cel alguns dies es crema i ens obsequia un espectacle de colors. Als capvespres, quan es pon el sol, durant uns minuts es passa del cel blau a la negra nit a través d’una melodia de rojos. No sempre gaudim d’aquest regal de foc, a vegades la pressa provoca que no li fem cas. Si tenim temps val la pena aturar-se i contemplar-lo, no pensar en res més i gaudir-lo. És curt però màgic, la ciutat s’atura i sembla que els el món sigui una mica millor.

El cel des de la Mossota

Visc en aquesta terra forta, en part oblidada i maltractada per l’home, però que és una terra encara viva, que no esta definitivament condemnada. No sempre li hem donat allò que es mereixia, massa quitrà, massa ciment, massa fum… i malgrat tot encara pot  viure, si l’ajudem pot tornar a ser fèrtil.  Visc en aquesta terra, terra del riu roig i cels vermells, terra d’aigua de sang i aire de foc.

Jorge Luis Borges

M'encanta aquest text:

Hay quienes no pueden imaginar un mundo sin pájaros; hay quienes no pueden imaginar un mundo sin agua; en lo que a mi se refiere, soy incapaz de imaginar un mundo sin libros. A lo largo de la historia el hombre ha soñado y forjado un sinfín de instrumentos. Ha creado la llave, una barrita de metal que permite que alguien penetre en un vasto palacio. Ha creado la espada y el arado, prolongaciones del brazo del hombre que los usa. Ha creado el libro, que es una extensión secular de su imaginación y de su memoria.

A partir de los vedas y de las biblias, hemos acogido la noción de libros sagrados. En cierto modo, todo libro lo es. En las páginas iniciales de "El Quijote, Cervantes dejó escrito que solía recoger y leer cualquier pedazo de papel impreso que encontraba en la calle.

Cualquier papel que encierra una palabra es el mensaje que un espíritu humano manda a otro espíritu. Ahora, como siempre, el inestable y precioso mundo puede perderse. Solo pueden salvarlo los libros que son la mejor memoria de nuestra especie.

Hugo escribió que toda biblioteca es un acto de fé; Emerson que es un gabinete donde se guardan los mejores pensamientos de los mejores; Carlyle, que la mejor universidad de nuestra época la forma una serie de libros. Al sajón y al escandinavo les maravillaron tanto las letras, que les dieron el nombre de runas, es decir, de misterios de cuchicheos.

Pese a mis reiterados viajes, soy un modesto Alonso Quijano que no se ha atrevido a ser don Quijote y que sigue tejiendo y destejiendo las mismas fábulas antiguas. No sé si hay otra vida. Si hay otra, deseo que me esperen en su recinto los libros que he leído bajo la luna con las mismas cubiertas y las mismas ilustraciones, quizá con las mismas erratas, y los que me depara aún el futuro.

De los diversos géneros literarios, el catálogo y la enciclopedia son los que más me placen. No adolecen, por cierto de vanidad. Son anónimos como las catedrales de piedra y como los generosos jardines.

No veré, por cierto, los textos que su diligencia ha juntado, pero sé que desde el otro hemisferio me beneficiarán de algún modo y que serán de grata lectura.

Jorge Luis Borges

Jorge Luis Borges segons Fernando de Vicente

Font:
http://gorqui.blogspot.com/2005/07/hay-quienes-no-pueden-imaginar-un.html
Per la imatge de Jorge Luis Borges: http://fernandovicenteases.blogspot.com/

Televisió

Manteniu els ulls fixos en la pantalla fins que l'emissió termini....

El Delorean Ibèric

Si “Regreso al futuro” fos una pel·lícula espanyola la màquina del temps no s’hauria instal·lat sobre un Delorean, sinó en un Seat 1200 Sport. Crec que és un dels esportius més espectaculars que s'han dissenyat mai.

Quan era petit hi havia un al meu carrer. Era dels pocs cotxes del carrer (llavors hi havia pocs cotxes al carrer) i si el seu propietari l’aparcava davant de casa no em cansava de mirar-lo. Era de color blanc i tenia una gran enganxina d’un  ànec groc. Em podia passar hores enfilat al sofà del menjador mirant-lo. Aquelles línies tan rectes i aquell paraxoc davanter negre, impressionant que li dona tota la personalitat, i el maleter del darrera, tan elegant i tan petit.

Va ser el primer model dissenyat per Seat, sense la compra de patent a Fiat. No va ser un èxit de vendes, les seves prestacions no eren espectaculars, però era un esportiu preciós. Per això és el Delorean de Seat: el Delorean tampoc va tenir molt èxit però és d’un disseny exquisit i costa d’oblidar. Si s’ha de fer una màquina del temps que sigui amb classe.

Per ampliar la informació sobre el Seat 1200 Sport es pot consultar aquesta pàgina web i  aquesta altra.

El Condensador de Fluzo

Quants cops no hem pensat en canviar una part de la nostra vida?, Segur que tots voldríem tenir una màquina del temps i viatjar a algun punt del passat per millorar algun aspecte del que ens ha passat, o voldríem viatjar al futur per saber que ens espera.

Robert Zemeckis, sota la tutela d’Steven Spielberg, i amb el ritme de la música d'Alan Silvestri, va fer realitat aquest vell somni gràcies a la velocitat del  Delorean i a la invenció del condensador de fluzo.  

Amb la Trilogia de Regreso al Futuro, Robert Zemeckis va assolir una de les fites més altes del cinema d’entreteniment i  del cinema de ciència-ficció. Malgrat que ja conec com acaben mai no em canso de veure aquestes tres pel·lícules, ho tenen tot: acció, comèdia, sorpresa, referències... Mai no sé amb quina de les tres quedar-me: amb la primera part en que es planteja tot l’entrellat; amb la segona que guanya en complexitat i planteja una trama encara més enrevessada; 

http://commons.wikimedia.org/wiki/File:BTTFTimelines.png

o la tercera part, un western com cal, amb el seu dolent dolentíssim, Gos rabiós Tannent, una imitació de Liberty Valance, que fins i tot llueix fuet de plata i que serà derrotat finalment per un Clint Eastwood molt peculiar.   

I al final, quan acaba la pe·licula, sempre queda el moment per la reflexió: si tingués una màquina del temps, què faria?, m’atreviria a pujar-me i córrer el risc de canviar el continu espai-temps? O viatjaria al futur, per conèixer el que serà? O viatjaria a algun temps remot, amb l’esperança de conèixer millor el passat?. Per què, seriem capaços de determinar el moment del passat que podria canviar el nostre present, coneixem tan bé la nostra pròpia història personal com per determinar quin moment és prou decisiu o no seria possible determinar uns punts d’inflexió suficientment clars perquè la nostra vida no la marquen unes quantes  eleccions, sinó que és molt més complexa.  Per si de cas quan em compri un cotxe demanaré que porti de sèrie un Condensador de Fluzo.