La trajectòria de Joan Roldán
Oliach (Sant Joan Despí, 3 de maig de 1911) és, possiblement, una de les
més complexes i tràgiques d'entre els santjoanencs que van viure la Guerra
Civil. Activista polític, soldat i exiliat, la seva vida es va apagar lluny de
casa, en la duresa dels camps de treball forçat del Sàhara algerià.
Una família trencada per l'exili
i la repressió
La família Roldán Oliach
constitueix un cas paradigmàtic de la fractura republicana a Sant Joan Despí.
L'any 1936, el matrimoni format per Esteban Roldán i Ribas (llaurador i
fiscal municipal el 1936) i Antonia Oliach Gelabert vivia amb els seus
cinc fills: Maria, Joan, Esteve, Josep i Carme.
L'activitat política dels fills
durant la guerra va sentenciar el destí familiar. El gener de 1939, gairebé
tota la família va haver de fugir cap a França, amb l'excepció de l'Esteve, que
no va poder marxar. Gràcies a una carta recuperada del setembre de 1940
adreçada al govern mexicà, sabem que la família es trobava a
Guerche-sur-l’Aubois (Vall del Loira), mentre el Joan ja patia l'exili a
Algèria.
L'horror no va discriminar cap
membre de la nissaga:
- Josep Roldán: Deportat als camps de la mort
nazis.
- Esteve Roldán: Capturat pel règim i
assassinat al Camp de la Bota.
- Joan Roldán: Mort en captivitat al nord
d'Àfrica.
De Sant Joan Despí al port
d'Alacant
Joan Roldán va ser una figura clau
a la ciutat: nomenat cap del Comitè Antifeixista el 1936 i secretari del
PSUC. Després d'incorporar-se al front el 1937 al parc mòbil de
València, va alternar el servei a files amb la representació política al govern
municipal fins al final de la contesa.
El 28 de març de 1939, el Joan es
trobava al port d’Alacant, enmig del drama de milers de republicans amuntegats
que fugien de les represàlies franquistes. Allà va pujar a l’Stanbrook,
sota el comandament del capità gal·lès Archibald Dickson, qui va
desafiar les ordres britàniques per salvar 2.638 persones en un espai per a una
vintena de tripulants. El Joan hi figura amb el número 653 (tot i
l'error de transcripció com a "Roldan Oleacio").
L'infern de Colomb-Béchar i el
Transsaharià
L'arribada a Orà no va ser el final
del patiment. Després de setmanes retinguts al vaixell en condicions
higièniques deplorables, els homes van ser enviats a camps de treball forçat
sota l'administració de la França de Vichy.
El Joan va ser destinat a la 3a
Companyia del CTE 8R, als camps de Colomb-Béchar. Aquesta zona, a
748 km al sud d'Alger i a les portes del desert del Sàhara, era el centre
d'operacions per a la construcció del ferrocarril Mediterrani-Níger, conegut
com el Transsaharià. Allà, uns 4.000 republicans van ser obligats a
treballar en condicions infrahumanes, sota un sol abrasador, maltractaments i
una alimentació mínima.
"Tinc un fill a l'Àfrica
del Nord..." (Esteban
Roldán, carta al govern mexicà, 17/09/1940).
Un final sense registre
La duresa del camp va acabar amb la
vida de Joan Roldán Oliach. Tot i que algunes fonts orals i investigacions
prèvies (Ruiz, 2002) ja apuntaven a la seva mort en un camp disciplinari, la
confirmació documental arriba per omissió: el seu nom ja no apareix als
llistats de la Creu Roja de l'any 1942.
L'absència de notícies posteriors i
la manca de registre d'enterrament suggereixen que el Joan va morir abans de
1942, víctima de l'esgotament o les malalties al desert. El passatger 653 de
l'Stanbrook mai va poder tornar a trepitjar els carrers de Sant Joan Despí.
Bibliografia i fonts:
KATEB, Kamel. Les immigrés espagnols dans les camps en Algérie (1939-1941), Annales de démographie historique, 2007.
RUIZ CARRILLO, Miquel. Els anys difícils: II República, Guerra i Postguerra a Sant Joan Despí (1931-1959), 2001.
VILAR, Juan Bautista. La última gran migración por mar de la España republicana, 1983.
Arxiu de la Democràcia (Universitat d'Alacant): Llistats de passatgers i camps de treball.
Mèxic, Memòrica: Documentació de la petició d'asil de la família Roldán.
